Blog de Bruno

Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok. Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L’estiu, però, canviarà completament amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.

Amb un to brutalment honest, Lluís Oliván fa un retrat d’una vellesa agredolça i d’una vida plena de contradiccions i de moments de vitalitat, i ens demostra que mentre seguim fent via podem afirmar que encara som vius.

«Una novel·la deliciosa que explora la capacitat humana de bandejar els pensaments i els fets rutinaris i deixar-se portar per la vida».

Des que es coneixen, l’Elena i l’Armand intentaran desfer-se de tot allò que els té atrapats i recuperar l’espontaneïtat i l’alegria del present. S’adonaran que tenen dret a canviar, a mirar el món de manera diferent de com ho havien fet durant anys, a estimar-se a si mateixos. En definitiva, a concedir-se la llibertat de viure plenament.

Tàndem és una història sobre la felicitat. No pas la que ens promet un viatge meravellós, ni tan sols la d’escoltar «T’estimo», sinó la que ens anima a pedalar acompanyats i a aconseguir-ne una de més profunda i duradora.

Una novel·la deliciosa que explora la capacitat humana de bandejar els pensaments i els fets rutinaris i deixar-se portar per la vida.