Viure és un art. Aquest petit llibre conté paraules de grans escriptors que al llarg de la història han destil·lat eines per aprendre'l, en forma d'aforismes.
Aforismes de vegades irònics o càustics, d'autors molt diversos. Demostren que sovint una sola frase és capaç d'obrir-nos la porta a una percepció diferent de la realitat i ajudar-nos a navegar per la vida.
“Sovint em diuen que no semblo marroquí, com si m’estiguessin dient un compliment, una floreta. “I per què t’enfades, noi, si jo volia alegrar-te el dia?”, em va dir una vegada una senyora. Durant l’adolescència en molestava molt, moltíssim, que, per una banda, no es deixés de gratar la nafra de la diferència estigmatitzant i, per l’altra, se m’intentés recompensar disfressant-me d’un europeu autèntic o, millor, d’un quasi europeu”.
Saïd El Kadaoui va néixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, però sobretot d’intel·ligència i esperit crític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més d’una.
“El que fa més por de la persona diferent no és la seva diferència, sinó que s’assembli a nosaltres. Reconèixer això voldria dir que avui ets tu el foraster, però demà podria ser jo”.
A la ciutat de Selonsville, on el cru hivern de després de la guerra ho cobreix tot de neu i fred, una història extraordinària és a punt de començar. Una història que ens convida a desvetllar allò més sublim i poderós que s’amaga dins nostre.
El laberint de la felicitat és el primer títol de la col·lecció dirigida per Àlex Rovira. És un relat breu, però inspirador, commovedor i per a tots els públics, fàcil de llegir, però no exempt de profunditat, amè, divertit i tendre. Les crisis de valors autèntics, la cultura fast, la manca d’espai i temps per al diàleg, la gairebé nul·la introspecció, el fort ritme de vida o l’estrès ens porten moltes vegades a oblidar-nos d’allò més important: viure i procurar trobar un sentit a la vida.
El laberint de la felicitat intenta ensenyar-nos que arribar a trobar-se a un mateix són els passos previs i necessaris per a arribar a ser feliç. És una paràbola que ens recorda tant al El mag d’Oz com a Alícia al país de les meravelles i al Petit príncep, ens explica el viatge de la protagonista pel laberint fins que arriba a diverses etapes i parades a la sortida, perquè s’ha trobat a ella mateixa, s’ha acceptat i ha decidit mostrar-se tal com és als altres. Al centre de tu mateix hi ha el final del viatge. I primer has d’arribar al centre tant de tu com del laberint per a després sortir-ne gràcies a haver contemplat totes les seves etapes.
Hi ha una fórmula capaç de canviar el destí de les persones?
Hi ha una força extremadament poderosa que pot canviar la nostra concepció de l’univers i la nostra pròpia vida. Fins ara ningú havia aconseguit trobar-ne l’explicació. Albert Einstein la va resoldre en el seu moment en una equació matemàtica, però, per alguna raó desconeguda, va decidir que romangués oculta. Javier, un guionista de ràdio, perdedor i una mica canalla, i Sarah, una misteriosa i seductora especialista en el geni alemany, participaran en una recerca plena de perills i sorpreses que els portarà als llocs on va viure, treballar, va patir i va estimar el premi Nobel més famós de tots els temps. El que desconeixen és que la seva aventura a la recerca de l’última resposta serà sobretot un viatge il·luminador cap a la part més profunda d’ells mateixos.
Àlex Rovira i Francesc Miralles revelen en aquesta novel·la com canalitzar positivament l’energia més secreta i poderosa que guardem en el nostre interior. El primer thriller inspiracional.
