Blog de Bruno

Un relat viu, emocionant, valent i esperançador front el major dels mals: l’abús a un nen.

Aquest és el llibre més lluminós, impactant i real que algú pot escriure. Després d’una infantesa marcada pels abusos sexuals, anys d’etern assetjament escolar i una hipersensibilitat que en no poques ocasions ho va portar a la vora del suïcidi, Alejandro Palomas fila en aquestes pàgines un relat serè i electritzant amb el qual sobrevola sense filtre els records d’infància, la relació sense igual amb la seva mare, l’ombra d’un pare finalment desaparegut i el poder de la imaginació i de l’escriptura com l’última taula de salvació. Aquest és el testimoniatge més sincer d’un home que va apostar per viure i que el va aconseguir gràcies a la seva passió per inventar i compartir mons, sempre des de la tendresa i l’humor, i que ara transforma la seva vida en la major de les històries.

La literatura li va permetre crear universos imaginaris millors que la vida que li envoltava i amb els anys aquestes ficcions li han ajudat a trobar les paraules per a mostrar tota la veritat.

Aquesta és la història de la vida d’una dona innovadora en el seu temps però que va quedar invisibilitzada pels homes de la seva família. Filla d’un indi i d’una catalana, Mercè Pàniker va créixer a la Barcelona dels anys vint del segle passat i va passar l’adolescència en un internat de l’Alemanya nazi, d’on tornaria en esclatar la Segona Guerra Mundial. Va estudiar química a la Universitat de Barcelona, i poc després un màster a la Universitat de Leeds, on hi havia matriculades només quatre noies entre més de vint nois. Sovint va ser l’única dona en un món d’homes i sempre va mirar de cara a tothom, sense excusar-se, sense demanar permís. En tornar a Barcelona, es va posar al capdavant de l’empresa familiar Pàniker, S.A. d’encolats i va promoure una xarxa associativa forta dins del sector químic. Quan el seu marit mor de manera sobtada, ella, a més, haurà de pujar els seus quatre fills tota sola. Amb l’arribada de la democràcia, s’involucrarà en la defensa de les llibertats i en la igualtat de les dones.

Llibre de veritats i secrets narra la vida de Ramon Llull: la infantesa, on comença a descobrir les seves grans capacitats; la seva activitat com a cortesà, trobador, juglar i conqueridor de cors; el període de neguits i dubtes del seu matrimoni amb Blanca Picay; l’amor boig per l’Elionor de Castello que no el vol… Fets que fan que Ramon Llull entri en un període de deixadesa, obsessionat més que mai en les seves composicions trobadoresques i lascives, i que inicïi la seva conversió i concebi l’ideari dels tres objectius de la seva vida.

Descobrint Ramon Llull, el màxim exponent de la cultura catalana.

La història de Dagoll Dagom és una història d’audàcia, alegria i èxit. Després de sorprendre el públic amb Antaviana, Nit de Sant Joan i Glups!, i recórrer tota la península amb furgoneta, la companyia de Joan Lluís Bozzo fa la gran aposta pel teatre musical amb una adaptació de l’òpera còmica Mikado. Poc després arrisquen amb una creació pròpia, Mar i cel, i aconsegueixen el gran hit del musical català. Amb l’ambiciosa Flor de nit, amb llibret de Manuel Vázquez Montalbán, fan un homenatge al Paral·lel. Projecten, realitzen, aprenen. Cap companyia catalana té una trajectòria com Dagoll Dagom ni tampoc un cronista apassionat i divertit com Joan Lluís Bozzo, que sap mantenir l’espectador i el lector clavats a la butaca amb un relat espurnejant, simpàtic i ple d’interès.

Un llibre inspirador d’una de les figures més emblemàtiques de la política contemporània.

«Fa alguns anys, quan Mujica va ser electe president d’Uruguai, el món va descobrir a un polític diferent. Vivia amb molt poc, deia el que pensava i s’expressava més com un filòsof que com un exguerriller reconvertit en polític. Des de molt jove es va involucrar intensament en l’activisme d’un partit tradicional, va viure la dècada dels anys seixanta des de la trinxera revolucionària, va passar els setanta en la més fosca de les catacumbes de la dictadura i als noranta va participar en el creixement i triomf de les esquerres fins a arribar a ser president del seu país. Mujica ha culminat el seu govern amb alts índexs de popularitat, resultats econòmics i socials elogiats a tot el món i mesures puntuals que passaran a la història. Ho ha fet conjugant dues realitats antitètiques: una concepció ideològica i un estil de vida anarquista, amb el càrrec de president, que concentra el major poder de l’estat.»
Allan Percy