Blog de Bruno

El llibre més personal de Gaspar Hernàndez. Aquest és el meu llibre més personal. Un conjunt narratiu que té com a eix vertebrador la ràdio. En part, unes memòries radiofòniques, d’un locutor precoç: vaig començar als nou anys, quan el meu pare, electricista, em va muntar una emissora casolana. Gràcies a la ràdio vaig superar la meva timidesa. Des de llavors, durant més de quaranta anys, he parlat gairebé cada dia davant el micròfon. He volgut fer un homenatge a la ràdio i a la veu parlada, en una època en què gràcies als podcasts torna a tenir protagonisme. Potser busquem en la veu una autenticitat que no té la imatge, ni les trobades telemàtiques. Potser la veu és l’autèntic mirall de l’ànima.

Un relat viu, emocionant, valent i esperançador front el major dels mals: l’abús a un nen.

Aquest és el llibre més lluminós, impactant i real que algú pot escriure. Després d’una infantesa marcada pels abusos sexuals, anys d’etern assetjament escolar i una hipersensibilitat que en no poques ocasions ho va portar a la vora del suïcidi, Alejandro Palomas fila en aquestes pàgines un relat serè i electritzant amb el qual sobrevola sense filtre els records d’infància, la relació sense igual amb la seva mare, l’ombra d’un pare finalment desaparegut i el poder de la imaginació i de l’escriptura com l’última taula de salvació. Aquest és el testimoniatge més sincer d’un home que va apostar per viure i que el va aconseguir gràcies a la seva passió per inventar i compartir mons, sempre des de la tendresa i l’humor, i que ara transforma la seva vida en la major de les històries.

La literatura li va permetre crear universos imaginaris millors que la vida que li envoltava i amb els anys aquestes ficcions li han ajudat a trobar les paraules per a mostrar tota la veritat.

Este es el libro más luminoso, impactante y real que alguien puede escribir. Tras una niñez marcada por los abusos sexuales, años de eterno acoso escolar y una hipersensibilidad que en no pocas ocasiones lo llevó al borde del suicidio, Alejandro Palomas hila en estas páginas un relato sereno y electrizante con el que sobrevuela sin filtro los recuerdos de infancia, la relación sin igual con su madre, la sombra de un padre finalmente desaparecido y el poder de la imaginación y de la escritura como la última tabla de salvación. Este es el testimonio más sincero de un hombre que apostó por vivir y que lo consiguió gracias a su pasión por inventar y compartir mundos, siempre desde la ternura y el humor, y que ahora transforma su vida en la mayor de las historias.

La literatura le permitió crear universos imaginarios mejores que la vida que le rodeaba y con los años estas ficciones le han ayudado a encontrar las palabras para mostrar toda la verdad.

Esta es la historia de la vida de una mujer innovadora en su tiempo pero que quedó invisibilizada por los hombres de su familia. Hija de un indio y una catalana, Mercè Pàniker creció en la Barcelona de los años veinte del siglo pasado y pasó su adolescencia en un internado de la Alemania nazi, de donde volvería a estallar la Segunda Guerra Mundial. Estudió química en la Universidad de Barcelona, y poco después un máster en la Universidad de Leeds, donde solo estaban matriculadas cuatro chicas entre más de veinte chicos. A menudo fue la única mujer en un mundo de hombre y siempre miró de cara a todo el mundo, sin excusarse, sin pedir permiso. Cuando volvió a Barcelona, se puso a la cabeza de la empresa familiar Pàniker, S.A. de encolados y promovió una red asociativa fuerte dentro del sector químico. Cuando su marido muere de repente, ella, además, tendrá que criar a sus cuatro hijos sola. Con la llegada de la democracia, se involucrará en la defensa de las libertades y en la igualdad de las mujeres.

Aquesta és la història de la vida d’una dona innovadora en el seu temps però que va quedar invisibilitzada pels homes de la seva família. Filla d’un indi i d’una catalana, Mercè Pàniker va créixer a la Barcelona dels anys vint del segle passat i va passar l’adolescència en un internat de l’Alemanya nazi, d’on tornaria en esclatar la Segona Guerra Mundial. Va estudiar química a la Universitat de Barcelona, i poc després un màster a la Universitat de Leeds, on hi havia matriculades només quatre noies entre més de vint nois. Sovint va ser l’única dona en un món d’homes i sempre va mirar de cara a tothom, sense excusar-se, sense demanar permís. En tornar a Barcelona, es va posar al capdavant de l’empresa familiar Pàniker, S.A. d’encolats i va promoure una xarxa associativa forta dins del sector químic. Quan el seu marit mor de manera sobtada, ella, a més, haurà de pujar els seus quatre fills tota sola. Amb l’arribada de la democràcia, s’involucrarà en la defensa de les llibertats i en la igualtat de les dones.