Llegir i escriure són dues coses que semblen anar lligades, però no té per què ser així. Malgrat tot, en la meva vida, sempre han anat unides perquè la lectura ha estat una cosa que des de ben petita m’ha acompanyat i ara, forma part de la meva vida, no només com un hobby, sinó com una feina. Què més es pot demanar? I l’escriptura és una altra de les meves facetes amagades perquè, en realitat, m’encanta escriure, però per a mi, com a manera de desfogar-se. ESCRIURE és difícil, és un art, però tots podem tenir les nostres llibretes o diaris íntims. És una forma de deixar plasmats els sentiments, les emocions, tot allò que per algun motiu ens ha remogut per dins.

Per aquesta raó, el llibre de l’Ángeles Doñate, EL ALMA DE LA RADIO, que acaba de publicar Ediciones Urano / Umbriel, m’ha enamorat. Un homenatge a un programa de ràdio que va triomfar a Espanya i que els lectors espanyols reconeixeran, però que pot existir en qualsevol país. La nostàlgia d’aquesta novel·la, intimista i meravellosament escrita, ens explica la vida d’una locutora de ràdio que respon cartes sentimentals en antena i, les de diversos dels seus oients que s’entrecreuen en una història d’amor, desamor, maltractaments i solitud situada a la Barcelona de finals del franquisme i inici de la democràcia. Quan l’Aurora es converteix en la nova veu del programa de ràdio de més audiència, es troba amb una gran responsabilitat. D’una banda, ha d’evitar que l’Elisa, una jove de disset que ha anunciat la seva intenció de suïcidar-se, se suïcidi. De l’altra, ha d’omplir la vida de persones solitàries com en Germán, que escolta el consultori diàriament. Però el que ningú sap és que l’Aurora és tan infeliç com molts dels seus oients i que a ella també li han trencat el cor. Un dia, es pregunta on van a parar les cartes que no arriben a les seves mans i descobreix que les cremen. Moltes mostren una realitat lletja plena de violència domèstica i repressió política que els anunciants no volen que s’associï al programa per no perdre audiència. L’Aurora, indignada, s’emporta totes les cartes que pot a casa seva per respondre-les en les seves hores lliures. Vol ajudar a qui ho necessiti, sigui el que sigui el que estigui passant, agradi o no als grans caps que manegen les audiències. Després de molts anys de buit emocional, troba un sentit a la seva vida, que no és cap altre que saber escoltar els altres.

L’ Ángeles Doñate torna a demostrar amb aquesta novel·la que és una gran novel·lista i que sap com tocar-nos el cor. En la seva primera novel·la, EL INVIERNO QUE TOMAMOS CARTAS EN EL ASUNTO ja ho va fer, i és una novel·la que hem traduït ja a 8 països i que només ens ha regalat alegries. Dos anys després de la seva publicació, seguim venent-la arreu del món perquè transmet complicitat, honestedat i amor. A Espanya, encara es pot trobar l’edició de butxaca, publicada per Edicions B i que no puc deixar de recomanar a tothom. Igual que la pel·lícula CADENA DE FAVORS, que em va encantar, aquesta novel·la me la recorda i ha passat a ser una de les meves novel·les preferides i que em sento orgullosa de representar. I sé que els bons lectors la rebem amb els braços oberts i només podem treure’ns el barret i dir GRÀCIES ÁNGELES.