idioma
ca

ELS MEUS ESTIUS QUE NO TORNARAN MAI MÉS

Autor: Sandra Bruna Friday 16 September 2022

Començar la temporada del blog amb un llibre de Maria Barbal és un luxe. Ja he dit en diverses ocasions l’admiració que tinc per aquesta autora des que vaig llegir PEDRA DE TARTERA.

La seva última obra, TÀNDEM, venuda a Itàlia, Eslovènia i Alemanya, em va resultar una grata sorpresa com a lectora. Tot i que vaig descobrir una Maria diferent, roman la qualitat literària a la qual estem acostumats.

Aquesta novel·la, AL LLAC, ha aconseguit despertar memòries i enyorances dels meus estius. Sempre amb els meus dos germans, quinze dies de platja i quinze de muntanya amb els avis. Segur que tinc aquests records idealitzats, però encara ara quan hi penso em batega el cor fort d’emoció i tristor alhora. En part perquè mai més els podrem viure, i en part perquè els nostres fills no han pogut viure el mateix. I encara que ells no ho enyoren, perquè els seus estius també han estat meravellosos, nosaltres sabem que els nostres van ser excepcionals i puc dir sens dubte que va ser una de les èpoques més felices de la meva vida. La protagonista d’aquesta novel·la em recorda a mi i les ganes que tenia de ser gran, quan el que hauríem de gaudir és de cada moment sense pensar tant en el futur.

La novel·la se situa als anys seixanta. La Nora, una nena de dotze anys, viu l’experiència deliciosa d’anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d’adults i amb el Quim, un nen de set anys. Tots tenen els seus anhels i ella els observa, encara que no sempre els entén. Tanmateix, a causa d’un conflicte entre els grans i de l’audàcia del Quim, l’últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.

La història està ambientada a Tremp i al Pantà de Sant Antoni, d’on l’autora ha volgut recuperar els bonics dies de quan era petita. Dins aquest marc explora l’enfrontament dels nens amb els adults i els adults entre ells per intentar captar els afectes de cadascú. Segons ha afirmat l’autora “les persones som molt complexes i costa molt ser feliç”. I a mesura que em faig gran, crec que té tota la raó del món. Aquest sentiment és una constant als personatges de la Maria Barbal, que no només són els nens, sinó dues parelles i una àvia. A més, cal afegir-ne un de geogràfic: ell llac, que té la seva pròpia història.

Una novel·la curta, intensa i emocional sobre la nostàlgia, la bellesa, el pas del temps i el significat de la felicitat.

Un llibre tendre per acabar l’estiu, per celebrar-ho i per recordar les vivències imprescindibles de la vida. Una petita joia, marca Maria Barbal.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies