idioma
ca
en es

EL RESPECTE ÉS LA UNICA ARMA ÚTIL PER A UN MÓN MILLOR

Autor: Sandra Bruna Thursday 19 November 2015

#TodosSomosParisAquesta setmana ha començat trista, els atemptats de París ens van deixar un cap de setmana negre i han entristit a la majoria de gent que estem en contra de la violència, que no podem tolerar que no es respectin els drets humans ni la llibertat. En escoltar les notícies divendres a la nit, l’odi m’envaïa, no podia pensar amb claredat després d’una barbàrie com aquesta, i vaig intentar mantenir el cap fred, convèncer-me que aquest grup radical no és un tot, no reflecteix una religió i als seus seguidors, per molt que ells vulguin fer-nos-ho creure. És una lluita del bé contra el mal, i en cada costat hi ha gent de tota classe i condició. Intentava que la ràbia no em fes pensar que tots els musulmans són iguals, no seria just pensar així, no els podem posar en un mateix sac a tots, però als radicals, els que han perdut el cap i només pensen a fer mal, i transmetre-ho a nens i joves, sense mesura, sense tenir en compte res, lamento dir, que no puc evitar desitjar-los el pitjor, perquè han destrossat famílies, han creat el terror en tota una ciutat, i al món sencer.

Tots sabem que no podem deixar que ens atemoreixin, però després d’un acte com el del cap de setmana, el més normal és sentir por, i solidaritzar-nos amb els nostres companys francesos que han quedat més que tocats, i als quals encara els està costant agafar el ritme normal de les seves vides, perquè si ens costa a nosaltres, no puc imaginar com els ha d’estar costant a ells. A més, lamento profundament, també, haver sabut que una editora jove, a qui no coneixia personalment però sí a una de les seves companyes, que ens va parlar d’ella, fins i tot, a la fira de Frankfurt, ha estat una de les víctimes de l’atemptat. Una noia jove amb una brillant carrera per endavant, com a moltes de les altres víctimes d’aquest tremend acte sense escrúpols. Només pensar-ho, se’m remouen les entranyes, perquè penso l’injust que és per a tota aquesta gent haver estat en el lloc equivocat, sense saber-ho.

I que hagués pogut ser qualsevol de nosaltres. He de deixar de fer-hi voltes perquè sentiments com la ràbia i la venjança són els que se’m desperten sense poder contenir-me, i només la pregunta de per què existeix gent que abduïda pel que sigui i en nom de qui sigui treuen el pitjor d’ells mateixos. No podem deixar-nos vèncer pel terror, perquè la vida segueix, i hem de confiar que el món pot i ha de ser millor, a pesar que passin injustícies com aquestes, que no podem controlar. La majoria de gent és bona, vol viure feliç i en pau, i és important que tots els que volem això sapiguem conrear-ho diàriament amb els nostres. El dia a dia és més important del que creiem per créixer amb valors com l’honestedat, la solidaritat i la bondat. Condemnem actes com el de París, i intentem que les noves generacions aprenguin que ni els fanatismes ni els radicalisme serveixen per res, tots els extrems són dolents, i saber defensar les creences de cadascun des del respecte i la humilitat és el que ens fa ser humans i ens distingeix de les bèsties.

Avui no puc deixar de recomanar un llibre, publicat només en ebook, però que ja prediu que aquest fanatisme d’alguns pot acabar amb el món sencer. UN MUNDO REAL de Francesc Juvanteny ens relata a través d’un thriller trepidant que la realitat, lamentablement ha superat a la ficció. A la novel·la, un grup format pels màxims manipuladors en les seves especialitats, capaços de dominar les indústries armamentístiques i les armes estratègiques, volen canviar el curs de la història. Els dominis entre aquests poders arriben fins al mateix Vaticà. L’església de Sant Pere, que sempre ha estat present, es mou en el tall de la navalla per conveniències. Té el seu peculiar quid pro quo. L’auge del terrorisme islamista no agafa tothom desprevingut, per molt terror que aquest dissemini. La pròpia fe, potser, pugui unir més criteris del que realment sembla.

Potser lectures com la del Francesc poden ajudar-nos a comprendre, no a acceptar, què passa en aquest món real.

“Cal unir-se no per estar junts, sinó per fer junts alguna cosa” Juan Donoso Cortès.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies