Fa molts anys que conec a la Nadia. Encara recordo quan va entrar a l’agència, amb una certa desconfiança, però amb una mirada neta i valenta. Des de llavors hem treballat juntes i hem viscut moltes coses plegades. Puc dir que la Nadia és una autora especial per mi. L’admiro per la seva valentia, per com estima el seu poble i els seus pares catalans, per com estima Catalunya, que és qui la va acollir, i per com no ha deixat mai de lluitar pel que creu, per les dones del seu poble, i per la pau. Aquest llibre és un testimoni brutal d’allò que ella pensa i del que ha fet i vol fer per no tirar la tovallola encara que el món hagi anat cap enrere; encara que el seu país torni a estar sota el poder talibà; encara que sembli que tot el que ha aconseguit no hagi servit per res.

Somiant la pau comença el mes d’agost del 2021. La narradora i activista afganesa Nadia Ghulam, veient que els talibans avancen per l’Afganistan, comença a moure’s desesperadament per poder ajudar els seus. Aquestes pàgines van néixer després de converses entre la Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en les quals van parlar de com han viscut aquest darrer any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seva família i el que estan vivint a Kabul els que no han pogut marxar. La història d’uns pocs i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d’altres llocs del món.

Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges esfereïdores d’homes que queien d’un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l’ocupació. Després de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni tampoc de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs del planeta. La veu de la Nadia és la de tots ells. Aquella nena afganesa que es va fer passar per un noi durant deu anys per poder tenir dels drets que com a dona li negaven, viu a Barcelona des d’en fa setze. El seu objectiu vital i el d’aquestes pàgines és ajudar les dones del seu país perquè puguin continuar estudiant i per aconseguir que esdevinguin “agents per la pau” per multiplicar-se en un Afganistan ocupat.

Gràcies, Nadia: per no perdre l’esperança i per continuar lluitant contra tot i tots. Lamentablement, el món on vivim no és com molts voldríem, però hi ha gent com tu que el fa sempre millor.