La meva intenció amb aquest blog no és ferir a ningú, però realment és preocupant que a la gent d’aquest país, o com a mínim als entrevistats per algunes cadenes, no els sembli que l’Ana Botella va fer el ridícul a la presentació de Madrid per als Jocs Olímpics, i no sentin vergonya aliena. Potser si ens haguessin donat la candidatura, ens hauria ajudat a no parlar tant de crisi i més de recuperació, perquè tenir alguna cosa així entre mans hauria generat treball per a molts, o això diuen els experts, però el nivell cultural que es va demostrar va ser realment penós, i el que més indigna és la manca d’autocrítica, i que hi hagi gent que s’atreveixi a dir que és millor tenir dos collons i parlar l’anglès que un sap, que no parlar-lo. Aquí discrepo totalment, perquè aquesta senyora té un càrrec important, cobra força més diners que molts per fer-ho, i dóna la cara per la gent que som d’aquest país. Per tant, l’únic que havia de fer era dir correctament unes paraules en un altre idioma, i que es podia haver preparat sense problemes, no va ser una cosa d’ “aquí te pillo aquí te mato”.

Si no es veia capaç, que hagués parlat un altre, però la cara la donava per tots, i això aquí queda. L’argumentació de que millor intentar-ho que no fer-ho em valdria si el discurs no hagués pogut ser preparat i hagués estat una cosa inesperada, encara que hauríem de reflexionar si gent d’un determinat nivell hauria de tenir un determinat nivell en idiomes, que jo penso que sí. Sempre el valor d’ intentar-ho és positiu, però no quan ets un càrrec públic i això no et ve de sorpresa. És fer un ridícul trepidant i no reconèixer-ho és pitjor. Ara resulta que la culpa és de “l’assessor” de la Sra. Botella, que és anglès però no sap corregir-la. A mi em resulta increïble i espero que molts pensin com jo .

Em va perfecte un llibre d’Alfred Picó que surt a la venda i tracta sobre com parlar en públic, EL MÈTODE PICÓ PER PARLAR EN PÚBLIC (Angle Editorial), en el teu idioma o en un altre, però és important saber com fer-ho i de qui envoltar-te, o com a mínim això sembla. En aquest llibre, l’Alfred Picó explica secrets i tècniques per millorar la comunicació quan es parla en públic. Són de collita pròpia, fruit de la seva experiència com a periodista, presentador d’actes públics i professor .

La pel·lícula que us recomano aquesta setmana és EL DISCURS DEL REI. Després de l’abdicació d’Eduard VIII, el seu germà, el duc de York, es converteix en el rei d’Anglaterra. Però té un gran inconvenient que li impedeix exercir les seves funcions com cal: la seva tartamudesa. Per això acudeix a Lionel Logue, un expert logopeda que per eliminar aquest defecte del rei utilitza tècniques poc ortodoxes.