En aquest blog he dit moltes vegades que la realitat supera la ficció i, és cert, ja que per desgràcia, el divendres vaig escoltar la notícia que un pare va agafar el seu fill petit, no sé si arribava a tenir un anyet, i es va llençar per la finestra amb ell, després de dir-li a la seva dona: et donaré on et fa més mal. No m’ho podia creure. Crec que el món està cada vegada més boig i, com no posem una mica de pausa a les nostres vides, podem acabar tots igual. Una persona que fa una cosa així, és impossible que estigui bé, per a mi és un malalt, encara que no puc evitar pensar que un acte com aquest no té cap mena de perdó i que és increïble que hi hagi gent que per a fer mal als altres és capaç de fer una cosa tan terrible, crec que sobren les paraules. Així que després d’aquest fet, que va succeir aquí a Espanya divendres passat, queda curt el truculent argument d’una novel·la que m’ha mantingut enganxada sense poder deixar-la, de la primera a l’última pàgina.

LA ESCRITORA de Carmen Conde narra com la Lucrecia Vázquez de vint-i-set anys, criada en centres d’acollida i que pateix un trastorn que s’anomena Gilles de la Tourette, rep un encàrrec per a fer de negra literària. Darrere d’aquests aparatosos tics, la Lucrecia amaga una intel·ligència brillant i una personalitat difícil però, té talent. L’encàrrec de convertir-se en negra literària (tema de moda) de la Danna Green, una escriptora de bestsellers en crisi creativa, li agrada, però no pot imaginar com aquesta ‘feina’ li complicarà la vida.

Els editors demanen una trama esgarrifosa, escabrosa, un thriller que enganxi i que el lector recomani, un súper vendes que tingui de tot, però el que la Lucrecia no pot imaginar-se és que la seva primera reunió amb la Dana Green serà una de les escenes més escabroses que hagués pogut escriure, Green ha estat assassinada d’una manera cruel, espantosa. I és ella qui la troba. Es converteix de cop i volta en sospitosa. La Lucrecia haurà de demostrar que l’assassí no té res a veure amb ella. O potser si…?

És la segona novel·la de la Carmen Conde i està rebent crítiques i ressenyes magnífiques. Després de la seva primera novel·la PARA MORIR SIEMPRE HAY TIEMPO, guanyadora del Premi de Novel·la Negra La Trama, es reafirma com una de les autores que ens donarà molta teca, i que estic segura que ja té uns fans addictes a novel·les que no et deixen dormir. No perdeu l’oportunitat de regalar-la aquest Sant Valentí perquè, tot i ser una novel·la amb poc amor, és un gran regal per als amants dels thrillers negres que omplen el cap de setmana de meravelloses lectures al sofà, mentre et menges les ungles passant cada pàgina.