idioma
ca
es

CREUS EN EL DESTÍ?

Autor: Bruno Thursday 7 March 2013

BLOG imagen destino_flickr

A vegades penso que la vida dóna moltes voltes, però sobre un mateix eix, d’un temps cap aquí m’he retrobat amb diferents amics del passat, i no pel “boom” de les xarxes socials, com molts podríeu pensar, sinó per les casualitats de la vida, a vegades rares, o fins i tot màgiques. I quan no és ni una, ni dues, sinó més vegades, penso que la vida és com un pèndol que va i ve per oferir-te segones oportunitats amb aquella gent que en el passat no has sabut aprofitar. Algunes segones oportunitats surten bé, i d’altres, fatal, ho dic per experiència propera, però quan surten bé és extraordinari, aquest estiu mateix, he recuperat una amistat de quan era petita, que m’està aportant moltes coses bones. També, haig de dir que quan la segona oportunitat fracassa, t’emportes una bona decepció, però la vida és així, i jo sempre he cregut en el destí, almenys crec en que hi ha una línia invisible que la post anar emmotllant per bé o per mal, i sóc de les que defenso que si la vida em presenta una segona oportunitat, he de fer l’esforç d’aprofitar-la, encara que després torni a sortir malament. Sempre és un aprenentatge més d’aquest llarg camí. Tu què en penses?

La novel·la que recomano avui es realment especial, L´ESTIU QUE COMENÇA de Sílvia Soler. Primer perquè és la guanyadora del Premi Ramon Llull d’aquest any, i segon perquè personalment m’ha encantat. És una novel·la que agradarà molt a tots els públics, i que enamorarà les lectores. L’autora ens explica els 50 anys de la Júlia i l’Andreu, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, i que com que viuen en un petit poble de costa, la gent del voltant està encaparrada en unir-los, igual que el mateix destí. Es narren els sentiments sincers dels protagonistes i les seves famílies, i ens explica la vida quotidiana de tots ells, amb les pujades i baixades que ens trobem mentre fem camí, igual que cadascú de nosaltres, però el fons d’aquesta magnífica novel·la sempre respira optimisme, i la frescor  d’una Sílvia Soler, cada cop més consolidada com escriptora de primera fila, i amb una història que t’atrapa des de la primera plana a l’última. Espero que aquesta sigui una de les obres més venudes el dia de Sant Jordi, ho mereix per qualitat, sens dubte, i perquè crec que en un dia com aquest, hem de donar suport, aquest any més que mai, als autors d’aquí, els que escriuen en català, amb les dificultats afegides que això comporta, i els que lluiten perquè la nostra llengua es mantingui com una llengua que ha aportat i aportarà moltíssim a tots els nivells al nostre  petit país, així és com ho veiem uns quants. Per això, a  partir d’avui el meu bloc serà bilingüe, perquè som una agència internacional però que viu i treballa a Catalunya i amb les llengües, que totes tenen el seu valor, per això, per a mi, la meva, és la més important.

La pel·lícula que recomano aquesta setmana és EL PIANISTA de Roman Polanski protagonitzada per Adrien Brody, una adaptació de les memòries del músic polonès d’origen jueu Władysław Szpilman que va veure com el seu mon és feia miques amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial. ¿Existeix pitjor jugada del destí que una vida quedi trencada per una guerra?.

Leave a Reply



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies