idioma
ca
en es

Blog de Bruno

Sandra Bruna Agència Literària

BON NADAL!

Autor: Sandra Bruna Thursday 24 December 2015

NADAL-2015

Avui tanquem l’agència fins al dia 3 de gener. El 4 tornem amb les piles carregades, i des d’aquí, m’agradaria desitjar-vos a tots una molt feliç Nadal i una fantàstic any 2016, on no faltin les coses importants de la vida: pau, amor, salut i LLIBRES.

Són els llibres els que ens ajuden a veure la vida des de diferents punts de vista, i amb ells el viatge sempre és molt més amè. Així que en aquesta època de regals, espero que no us oblideu de les abraçades, els somriures i les millors novel·les. Moltes d’elles les pots trobar aquí.

Ens llegim el proper any que ve carregat d’excel·lents coses per a tots els gustos.

Bones festes!

LA MATERNITAT ÉS UNA AVENTURA AMB SABOR DE XOCOLATA

Autor: Sandra Bruna Thursday 17 December 2015

2015-12-16 10.10.48
Cada dia, quan em desperto, penso en el dia atrafegat que m’espera i tot el que he de fer, i tornaria a tancar els ulls i a ficar-me al llit i pensar que és un somni, que és dissabte i que no existeix el despertador, però en aquest precís instant el maleït tititititi em retorna a la realitat i he d’aixecar-me per dutxar-me, fer el llit, escollir que em poso i arreglar-me. I tot en mitja hora, perquè després em toca llevar al peque i animar-lo a que faci la seva rutina en temps rècord. Cada dia és igual, rapidesa, i bogeria, però el moment més dolç, i que m’agradaria poder repetir sempre no és el de quedar-me al llit cinc minuts més, que també, però no és el més important, perquè el moment que no canvio per res del món és el d’entrar a despertar al meu fill, i murmurar-li a cau d’orella que ja toca aixecar-se, al mateix temps que l’omplo de petons, l’acaricio el cap i m’aprofito de poder fer-li manyagues, perquè dorm com un bebè, encara que ja és pre-adolescent. Aquest moment màgic és un dels molts que t’omplen i que per una que és mare, com jo, et dóna la vitalitat i l’energia necessària per començar el dia amb un somriure.

Ser mare no és fàcil, i es passen molts sots, però aquests petits moments especials que pots viure amb els teus fills, esborren tots aquests sots del camí. La maternitat és una aventura, però compensa magrat que hi hagi dies en què pensis que el tema conciliació és impossible i tiraràs la tovallola. Hi ha moments d’histèria, és veritat, però si els recordes amb un somriure i en família, es passa pàgina ràpid, perquè la vida és curta i cal viure-la amb intensitat. I els nens ajuden a fer que tot sigui tan intens que moltes vegades sembla que tot explotarà però amb calma i comprensió, no sempre esclata, o només un poc, i tot es recondueix perquè cada instant sigui irrepetible.

Amb el llibre PEQUEÑAS IDEAS PARA ANTES DE SER MAMA publicat per Maeva, recordaràs el que has passat si ja ets mami, i si no ho ets, podràs preparar-te per el millor i el pitjor, però això sí, sempre amb un somriure amb sabor a bombó de xocolata. És l’aventura més dolça, i cal saber gaudir-la. Amb aquest llibre podràs riure, compartir i aprendre. Ideal per a totes les expertes per no oblidar, i el millor regal per les primerenques per saber.

“La maternitat és el treball més exigent i difícil del món… Però també el més gratificant. Gaudeix-la!”

LA LITERATURA ALIMENTA ESPERANCES

Autor: Sandra Bruna Thursday 10 December 2015

Sandra2
Torna a ser Nadal, unes festes que m’agraden, que hem viscut sempre en família, i  que amb el pas del temps han canviat una mica, ens hem hagut d’anar adaptant a noves situacions. Quan vivia la meva àvia, moltes de les festes les celebraven a casa seva, no perquè tingués el millor menjador, ni la millor cuina, tot el contrari, però li agradava tant cuinar i ho feia tan bé, i tan de gust, que la resta no era important, només importava estar junts  i gaudir de la il·lusió amb la que ho feia, que estic segura que la transmetia al menjar que cuinava, i per això, era sempre tot exquisit, com ella, com el seu amor cap a nosaltres, i que podia passar aquella màgia amb la qual tan amorosament cuinava perquè tots gaudíssim al màxim de cada cullerada. Quan ella va faltar, ens vam haver de repartir les fetes, tots hi posem ganes, i il·lusió, però mai tornarà a ser el mateix, perquè la meva àvia desprenia màgia, i això es té o no es té.

Ara fa tres anys, asseguda davant la tele pensant que cuinaria per Sant Esteve, i trobant a faltar a la meva àvia, vaig veure l’anunci de Educo, un anunci que em va arribar a l’ànima. La frase que la mare diu a la seva filla: “hoy cenaremos un bocadillo mágico será pan con pan y lo de dentro nos lo imaginamos”, em va fer sentir que jo havia de fer alguna cosa, que  treballava en un sector on som els reis de la imaginació i que si aquell entrepà era farcit per la imaginació,  jo havia d´ajudar a que fos farcit de pernil, fuet o de formatge de veritat.  Estàvem acabant el mes de novembre, per tant si volia fer alguna cosa, ho havia de fer al moment, sense pensar-hi massa, i vaig esgarrapar temps del que no tenia per organitzar una festa solidària amb el lema LA LITERATURA ALIMENTA. Vaig posar en marxa a tot el meu equip, que també es va sumar a la idea amb ganes, i vàrem dissenyar una samarreta amb el lema LA LITERATURA ALIMENTA per vendre-la entre la gent del sector, i donar tot el que recollíssim a Educo i les seves beques menjador.

El món dels creadors que deixen volar la imaginació per fer feliç a la gent que els llegeix, per aportar valors amb les seves pàgines, ens uníem per fer realitat una petita idea que veient aquell anunci em va impulsar a moure´m. La publicitat ben feta és aquesta, la que et fa reaccionar, i aquell anunci a mi em va fer muntar tota una moguda literària i solidària en menys d´un mes. Una bogeria? Potser sí, però va valdre la pena, perquè va ser un petit èxit, perquè amb el poc temps que teníem, vàrem fer una festeta en petit comitè, amb els autors de la casa, que van estar extraordinaris, i a partir de llavors el meu regal de Nadal és per a aquells que el necessiten, i animo al sector dels llibres a ser també solidaris. Som un sector que sempre rebem critiques, de ser un sector que demana i que mai sembla estar content del tot, que sembla que ens falti alguna cosa sempre quan tenim el privilegi de treballar en el que més ens agrada,  i vaig pensar que unir literatura i solidaritat  era una magnífica idea per poder fer valer que el nostre gremi no només som gent egocèntrica, que pensa en ells mateixos, no és veritat, i que podem fer coses pels altres i les volem fer.

La última cosa era poder arribar a tenir el recolzament del sector, que potser no pensava com jo. No podia liderar jo sola una campanya on el que pretenia era que la literatura ha de ser també solidaria. Però la reacció del meu equip, els meus amics i els autors de la casa va ser excel·lent i ho vam fer, i crec que ho estem aconseguint, perquè  el segon any vàrem col·laborar amb Pallapupas, amb molta més gent ajudant a que això fos possible,  i aquest, el tercer ja, amb la fundació Afanoc, amb els de “Posa’t la gorra”, que ajuden a  les famílies que tenen un càncer infantil a casa. Espero que també sigui un èxit i puguem anar fent aquesta festa cada cop més gran. Ara ja no només vénen autors de la casa i amics personals, sinó també editors i periodistes, i fins i tot hem implicat a la gent del barri de Gràcia, on hi tinc l’agència, a col·laborar amb nosaltres. És magnífic!

Això s’ha fet gran, i espero que segueixi creixent perquè LA LITERATURA ALIMENTA, això ho sabem, i pot alimentar tantes coses, que la nostra labor és infinita, que podem ajudar, any rere any, si tothom es segueix unint a la causa i creiem que la festa de la literatura solidària ha de ser un dels esdeveniments literaris de l’any, un esdeveniment en el qual no es dóna cap premi, sinó que el seu objectiu es donar a aquells que més ho necessiten, i no rebre res a canvi.  Com feia la meva àvia per Nadal: no esperava res i ho feia tot per il·lusió. I sé que ella estaria molt orgullosa de mi, veient que la seva màgia em va ajudar a començar una campanya solidària per la que penso lluitar i ajudar a totes aquelles persones que dediquen la seva vida els altres.

Nosaltres també ho fem, intentant fer les millors històries perquè d´altres les gaudeixin, per tant ja estem sent solidaris, no un cop l´any, sinó amb el que fem a diari, però si a més a més hi sumem poder dedicar una festa literària només a aquest fi, tots hi sortim guanyat, perquè estem donant sentit a allò que més ens agrada, LA LITERATURA.

LES RAMBLES I EL LICEU DE BARCELONA

Autor: Sandra Bruna Thursday 3 December 2015

2015-12-02 09.43.28

A qui no li agrada passejar per les Rambles de Barcelona? És un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, té vida pròpia. Es veritat que s´ha convertit en un lloc molt turístics, i ara gairebé hi ha més parades de gadgets de Barcelona que floristes, però de petits, els meus pares, ens portaven a passejar per les Rambles el diumenge pel matí a veure les parades de ceramistes, gent que feia joies, i aprofitaven per fer un petit vermut a la vora del mar, abans d´anar a dinar tots plegats a casa l´àvia. Per tant és un dels bons records que tinc dels diumenges de la meva infantessa (sóc afortunada perquè en tinc tants!). A les Rambles hi trobem el Gran Teatre del Liceu, i el meu pare, gran amant de la música i de l´òpera, sempre ens explicava històries de les grans obres que s´hi havien fet. Per tant, aquesta obra del Xulio Ricardo Trigo, LES VEUS DEL LICEU, crec que no se la pot perdre cap amant de la música, cap boig de les Rambles, ni cap enamorat de Barcelona.

L’autor ha fet amb destresa dues històries d´amor que passen en dos temps diferents. La primera l´any 1993, quan l’Eduard, un professor de cant que es veu obligat a deixar la seva carrera, descobreix l’Anna, una noia tartamuda que neteja al Liceu, però que té una veu increïble. L’Eduard sent que l’Anna li podria retornar l’emoció dels escenaris. I la segona història està relacionada amb uns quaderns que guarda la Irina, la mare de l’Eduard, on s’amaga un terrible secret de família relacionat amb el seu marit. Una novel·la on també es veuen les parts de dins del Liceu, a través de l´Anna, que no és la gran artista, sinó la que neteja, i la Teresa, que treballa a la sastreria. Un punt, que com a lectora, he trobat molt interessant i que l´autor ha sabut explotar, igual que el món dels cafès i la Rambla del segle XIX, ben retratada, on gairebé podem olorar l’ambient d´aquell temps a través de les seves pàgines. Coneixerem, també, la lluita entre “liceistes” i “creuats”; aquesta rivalitat portarà aquesta rivalitat portarà el Armand, a cometre actes que portaran greus conseqüències.

Una novel·la molt recomanable per un gran públic, grans i no tant grans, per conèixer la Barcelona del segle XIX, i un dels seus llocs més carismàtics. Un regal de Nadal perfecte per molts membres de la família.

“L’entrenament musical és un instrument més potent que qualsevol un altre perquè el ritme i la harmonia troben el seu camí en els més profund de l’ànima” Plató

NINGÚ ÉS EL QUE SEMBLA, O NOMÉS HO SÓN UNS POCS

Autor: Sandra Bruna Thursday 26 November 2015

 

2015-11-20 11.02.25Quantes vegades, desgraciadament, després de creure conèixer a algú, ens sorprenem nosaltres mateixos perquè veiem que no és aquella persona que pensàvem que era. Al món dels negocis, sobretot, ha arribat un moment on la paraula confiança és tan gran, que la pots tenir amb molt pocs. Sempre has d’estar pendent i alerta perquè, desafortunadament, hi ha molt poca gent que és qui diu ser. Amics, hi ha pocs, i és complicat trobar a gent fidel, en un món ple d’egos; encara que no és impossible. És veritat que últimament el món camina revolucionat en tots els sentits, i com no, el literari, per petit que sigui, no es queda curt, però des del meu punt de vista, un ha de conservar la seva essència, malgrat que estigui enmig de la selva. És clar que per sobreviure, hem de protegir-nos, no som ximples, encara que puguem semblar-ho. Però de vegades crec que si un conserva els seus ideals i valors, protegint-se sense fer mal a l’altre, només sabent com defensar-te perquè no et facin mal, al final tens el que vols, que per a mi, és dormir tranquil·la i viure feliç amb els meus.

No obstant això, com explica Albert Villaró a la seva última novel·la LA BÍBLIA ANDORRANA, publicada per Columna i guanyadora del Premi Prudenci Bertrana, no és fàcil de vegades actuar sempre amb rigor, i al final es poden perdre els escrúpols, com li passa a l’inspector Boix en aquest nou lliurament situat a Andorra, que és escenari d’una sorda batalla entre serveis d’intel·ligència rivals, o potser no tan rivals, que compren, venen, o roben informació sensible. La supervivència del principat d’Andorra penja d’un fil, sense buscar-ho, ningú és qui diu ser, com en la vida mateixa, i Boix haurà de viatjar a Madrid, investigar en profunditat molta paperassa antiga, i per primera vegada, i sense convenciment, actuar sense escrúpols ni contemplacions.

Una novel·la trepidant que reflecteix la realitat d’avui de manera oberta i on el lector serà qui haurà de buscar la frontera entre ficció i realitat.

T’atreveixes amb aquest repte?

“No permetré injustícies, ni joc brut, però si s’enxampa a algú practicant la corrupció sense que jo rebi una comissió, el posarem contra la paret… I donarem l’ordre de disparar!” Groucho Marx



Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies