Blog de Bruno

Avui la contraportada del llibre de la Carolina Lozano, MEMORIAS SALVAJES, semblava que estava llegint els meus pensaments. Comença així: Hi ha moments en la vida en què tot es posa cap per avall. Segur que a tu també t’ha passat. Les coses semblen anar bé, i de sobte el teu món s’enfonsa i has de començar a veure-ho tot amb uns altres ulls. Uns més… salvatges.

No podia creure-ho, perquè realment la setmana passada va ser el que em va passar, i no sabia com mirar el món fins que he llegit això. No sé si més salvatge seria la manera, però us asseguro que la vida dóna lliçons, de les quals n’hem d’aprendre sense pensar-ho dues vegades.

La novel·la de la Carolina Lozano és un exemple de superació, el món de la protagonista es destrossa però, des de l’altre costat algú l’ajuda, li explica que guardar secrets és més simple del que sembla i que el més difícil és trobar el moment per fer-los sortir a la llum. La Carolina ens atrapa amb una història plena d’emoció, però sobretot d’humanitat:

A. està passant un moment realment delicat després que el seu xicot, en Connor, acabi la seva relació amb ella. Se sent devastada, però llegir les memòries de la seva tieta Violet, que fins aleshores era per a ella una desconeguda, l’ajudarà a superar la ruptura.

Aquestes memòries van explícitament dedicades i dirigides a ella,  estan escrites per a ella. La Violet va voler escriure totes les seves bogeries, tots els seus errors, tota la seva vida, perquè la seva futura neboda en pugui aprendre.

La Violet va morir amb 24 anys, dies després de despertar-se d’un coma de tres llargs anys després de patir un accident de cotxe. La jove, conscient que, malgrat haver-se despertat, no sobreviuria perquè el seu cos rebutja el trasplantament de ronyó al que s’ha sotmès, comença a prendre consciència que la seva vida s’està apagant i que li queden pocs dies de vida.

Anorèxia, infidelitats, lluites familiars, rivalitat entre germanes, adolescència i amor. Aquesta va ser la vida de la Violet que, abans de morir, va acceptar la petició que la seva germana li va fer, el gran secret de la novel·la que al final es descobreix.

Una novel·la de superació amb ànima amb la que qualsevol adolescent, i els que no ho som tant, podrem sentir-nos identificats.

El món tal com el coneixem ha estat capaç de sorprendre’m. Sempre penso que el món evoluciona d’una manera i jo d’una altra. De vegades em sento la “rara” perquè no comprenc moltes de les coses que estan passant, a tots els nivells. Entenc que si comencem a parlar dels problemes polítics del món, no acabaríem mai, però jo, personalment, no entenc gairebé res del que està passant ni aquí, ni fora, però tampoc comprenc moltes vegades reaccions, situacions del dia a dia , que jo enfocaria d’una manera molt diferent a com les enfoca la majoria de la gent. Crec que s’estan perdent valors importants com la confiança, l’honestedat, la fidelitat i el compromís. No vull generalitzar, mai és bo fer-ho, però recentment he viscut en primera persona més d’una situació amb manca de tot això, i he de dir que m’entristeix profundament i és aleshores quan em deixo portar pels meus pensaments, que em condueixen als llibres, com no podia ser d’una altra manera. En aquest cas desemboco en un altre món i intento creure en un món paral·lel, potser el que intenta explicar-me una de les meves magnífiques autores, la Sònia Fernández-Vidal, el món quàntic.

M’agradaria travessar la Porta i entrar en un altre lloc, on les coses tinguessin una altra explicació, potser no és la física, en el meu cas, la que m’ajudaria, però en Nico, el protagonista del primer llibre de la Sònia, LA PORTA DELS TRES PANYS, ja va tenir una primera aventura en aquest món paral·lel, que va enamorar als adolescents venent més de 250.000 exemplars en un moment on els llibres de ciència no estaven tan de moda com ara. Un súper record, i aquesta és una de les raons per les quals Planeta ha fet el llançament d’un segon títol, LA SENDA DE LES QUATRE FORCES amb una nova aventura d’en Nico, que intenta retrobar-se amb els seus amics de l’altre costat, però no ho aconsegueix. L’entrada al món quàntic ha desaparegut, fins que la Quiona, la seva fada quàntica, reapareix per demanar-li ajuda. Les lleis de la física s’han descontrolat i d’ell i dels seus amics depèn restablir l’equilibri. En aquesta nova aventura quàntica, en Nico s’ha de sotmetre a les proves de cadascuna de les forces que regeixen el nostre univers.

LA PORTA DELS TRES PANYS i LA SENDA DE LES QUATRE FORCES són dos llibres extraordinaris amb la ciència com a teló de fons per a introduir-nos al món quàntic, que no és senzill, però que a través dels llibres ho sembla. La màgia d’una autora especial, intel·ligent i considerada com una de les 100 persones més creatives del món per la revista Forbes, que fa fàcil el que és difícil i entretingut el que és avorrit. Podem demanar alguna cosa més a un llibre per als nostres adolescents? Entendre el món de l’intangible és fer un pas endavant, i avui, potser, és ja una necessitat tenir la ment més oberta i recuperar valors perduts.

Aquesta setmana escric el blog des de NY. Quina ciutat més impressionant, més bonica. Cada vegada que vinc m’enamoro de tot, i descobreixo tantes coses noves que no puc deixar de pensar en com sóc d’afortunada per poder viatjar a aquí.

Aquesta setmana i des d’aquí, m’encanta recomanar una novel·la que sortirà el proper dia 17 de maig i que parla de cinema. Tots pensem que Amèrica és un dels puntals del cinema, Hollywood i els seus mites, i per aquesta raó, recomanar ADIÓS A CINECITTÀ des d’Amèrica m’agrada especialment ja que ens obre les portes a una època en què a Roma, ciutat europea i no americana, es va instal·lar una gran fàbrica de somnis on es van rodar més de tres mil pel·lícules, de les quals més de cinquanta van rebre un Oscar. En Julián Comas, pseudònim del Jordi Solé, fa amb aquest llibre un homenatge al cinema i a aquests estudis, símbol de l’època daurada del cinema italià. A través d’en Gino, un ancià que es troba amb en Jerry, un periodista que vol fer un reportatge sobre els estudis cinematogràfics, viatjarem a la Roma de 1957 i coneixerem l’ànima del cinema durant el rodatge de la pel·lícula ADIÓS A LAS ARMAS, protagonitzada per en Rock Hudson i la Jennifer Jones, amb tots els entrellats d’aquest món que sembla meravellós sempre, però en el qual no sempre tot és perfecte.

A la vegada, viurem les aspiracions d’una noia, com tantes, que busca el seu paper al cinema però que el que aconsegueix és ser ajudant de vestuari. Una noia maquíssima però que queda darrere de les càmeres, i de qui només en Gino s’adona de la seva bellesa. Mentre en Gino es va enamorant, haurà de triar entre l’amor i el seu futur en el món del cinema.

CINECITTÀ pot visitar-se encara a Roma, tot i que amenacen amb tancar-lo, i amb aquesta novel·la intentem retre-li homenatge i transmetre als lectors l’essència de tots els somnis que van quedar tancats en aquell lloc, i els que van poder volar i avui formen part de la història del cinema.

Ningú dubta que el menjar és una part important en les nostres vides. La majoria volem menjar de manera saludable i variada, encara que amb les vides que portem, de vegades una de les coses que descuidem és l’alimentació, tot i que sabem que és una de les coses prioritàries i importants. L’Ada Parellada, propietària del restaurant Semproniana i escriptora, acaba de publicar un llibre titulat: LA COCINA SOSTENIBLE/ LA CUINA SOSTENIBLE, el qual té la pretensió de mostrar un dels problemes actuals més importants; el de la quantitat de menjar que llencem diàriament a les escombraries i que podríem aprofitar.

Un dia que estava sortint de l’oficina tard, bastant tard, i una de les fleques que hi ha al costat de la meva agència estava tancant. Vaig veure els sacs de menjar que anaven a llençar a les escombraries i em feia mal l’ànima, perquè pensava en tota la gent que podria aprofitar-la. No vaig poder deixar d’acostar-me a la noia i preguntar-li per què no donaven aquell menjar a un menjador social o a la gent necessitada i em va contestar que els propietaris de la franquícia li ho havien prohibit, ja que ella fins ABANS DE LA PROHIBICIÓ tenia cua de gent del barri que s’emportava el menjar per aprofitar-lo. Però que els seus caps es van adonar que ho feia i li ho van prohibir perquè donava mala imatge. Em vaig quedar de pedra ja que no puc entendre per quin raonament es pot prioritzar llençar menjar a les escombraries per la “imatge” abans que l’ajuda a qualsevol persona que no té per menjar, i per aquesta raó, quan l’Ada Parellada em va comentar que volia fer un llibre per ensenyar a reorganitzar la teva cuina, fer-la més eficaç i àgil, i aprofitar el menjar que cuines, no només el que sobra sinó també optimitzar el que cuines i com ho cuines, vaig pensar que era un primer pas per ajudar a les famílies, a les fleques i els restaurants per a què no tirin tan menjar. Que per alguna cosa es comença, però seguia pensant en aquesta imatge de la noia llençant menjar bo a les escombraries i pensava que aquests responsables de restaurants i franquícies eren com a mínim, uns “monstres” per no pensar en els altres.

Llegint aquest llibre m’he adonat que donar no és tan fàcil i, estic segura que molts propietaris de llocs de menjar ho farien però no poden, perquè suposa un esforç de recursos humans, logística i espai que molts no tenen, i tampoc poden accedir a tenir-lo. Les entitats socials no tenen capacitat per absorbir el volum de sobres, ni una flota d’automòbils per anar a buscar-les. Tampoc tenen una nevera gegant per emmagatzemar el menjar fresc, per tant, fins que la llei de seguretat alimentària no canviï, no podem desencallar la por a donar aliments frescos o cuinats, perquè els emissors són els responsables del menjar ofert si aquest genera una toxiinfecció alimentària. Com sempre, les “lleis” ens marquen les pautes i sabem que canviar una llei al nostre país és gairebé impossible, encara que aquesta sigui per beneficiar molts ciutadans amb problemes per tenir una alimentació en condicions. Entenc que és un peix que es mossega la cua, així que de moment, oferir un llibre com aquest que ens ajudarà a no malbaratar i, és ja un primer pas i la primera denúncia a aquesta llei que si fos canviada podria ajudar a moltes persones. Així que us animo a comprar-lo i a posar en pràctica els consells d’aquesta cuinera de primera línia que sí que pensa en els altres, i seguirà fent-ho.

Aquest trimestre, l’últim del curs per als nens, és un dels més durs per a mi. S’acosta l’estiu però s’ajunten fires importants, viatges, i en un temps rècord arriba l’estiu. Després del break de Setmana Santa sembla que hagi pujat a una nòria de les que mai paren de donar voltes i de la qual m’és impossible baixar. Sento, en alguns moments, vertigen, encara que m’ho estigui passant bé. La roda de la vida és això, no para de girar i en cada volta pots sentir diferents sensacions. Llegir un llibre com SHINRIN YOKU. EL ARTE JAPONÉS DE LOS BAÑOS DE BOSQUE m’ha fet pensar que encara que la nòria no s’aturi, puc intentar rebaixar la seva velocitat fins al punt de poder gaudir de cada moment en plenitud.

En Francesc Miralles i l’ Héctor García, després de l’èxit que han tingut amb IKIGAI, traduït a 40 llengües, i convertit en un BESTSELLER en ja diversos països en què s’han venut més de 100.000 exemplars com a Turquia i Holanda, publiquen un nou llibre junts. Un llibre de tendència japonesa que ens ajudarà a veure com la natura millora l’estat d’ànim i desactiva l’estrès i l’ansietat. Ens expliquen d’on ve aquesta tradició i com aplicar-la en el nostre dia a dia, ja que la majoria vivim entre edificis i no a tocar de la naturalesa, la qual és capaç de poder ajudar-nos a equilibrar-nos, a sentir-nos part d’un univers en el qual la calma i la recerca de la felicitat és possible amb tan sols seguir uns passos senzills, que ens facilitaran que el ritme de la nòria el marquis tu i que puguis parar i tornar a girar quan et vingui de gust. ¿No és el que molts necessitem saber veure? Per als que viuen prop de la muntanya o del mar, podran aprendre els beneficis que té només poder mirar-los diàriament, i els que no tenen la naturalesa tan accessible, sabran com trobar-la. Un nou llibre que amb la marca d’aquests dos grans autors ens dóna eines per a què puguem viure més i millor.