Blog de Bruno

Vaig acabar 2019 desitjant que aquest 2020 fos millor. Gener no és un mes fàcil: fa fred, s’apaguen les llums de Nadal i tot queda més fosc i trist. A més, si es ve d’una inèrcia negativa, és complicat que la nostra actitud canviï d’un dia per l’altre. Malgrat això, tenim la sort de comptar amb llibres de la nostra agència que ens ajuden a tenir més esperança en el que vindrà. Un d’ells és UN COR PLE D’ESTRELLES, de l’Àlex Rovira i el Francesc Miralles, el qual, traduït a nou llengües i precedit per un excel·lent historial de vendes, ha estat rellançat aquest mateix mes en castellà per Plataforma Editorial. De vegades pensem que aquests llibres ja han recorregut tot el seu camí possible i que no queda ningú més per llegir-los. No obstant això, l’experiència ens ha demostrat que encara existeix públic per a aquestes obres, ja que ara arriben noves generacions que poden apropar-se a aquests autors i descobrir així magnífiques històries.

UN COR PLE D’ESTRELLES ens ofereix una entranyable història plena d’esperança i ens convida a descobrir el poder il·limitat de l’amor. L’obra ens porta fins al Selonsville de l’any 1946, on la cruesa d’un llarg hivern es resisteix a abandonar la ciutat que es recupera de les profundes ferides de la guerra. Des de la teulada d’un orfenat, en Michel i l’Eri, dos amics inseparables, contemplen el cel nocturn sense saber que al matí següent l’Eri ja no despertarà. Ella cau en un coma profund que els metges són incapaços de revertir. La vida de la petita Eri està en risc, i l’únic capaç d’ajudar-lo serà en Michel, guiat pels savis consells d’una àvia. Per a aconseguir-ho, en Michel haurà de complir una missió: localitzar a nou persones i confeccionar amb retalls de la seva roba un cor. Durant aquesta aventura, el nen haurà d’esbrinar el secret de l’amor il·limitat que s’amaga en el seu interior.

No fa falta estar en la situació d’en Michel per a sentir-nos perduts, és normal trobar-nos així en el nostre dia a dia. És en aquestes circumstàncies quan un llibre, una cosa que molts no valoren lo suficient, pot convertir-se en una eina idònia. Existeixen llibres tan màgics com aquest que aconsegueixen que amb petites frases puguem veure les coses d’un altre color. Els autors d’aquest llibre ens conviden així a construir un cor amb trossos de roba de gent que ens aporta coses bones a les nostres vides. El meu cor seria molt gran, ja que tinc la fortuna d’estar envoltada de gent bona, d’una família extraordinària i d’autors com l’Àlex i el Francesc que ens guien perquè puguem aixecar-nos cada dia amb un somriure. Li dono les gràcies a Plataforma Editorial per recuperar la backlist d’aquests autors i no permetre així que aquestes històries tan significatives caiguin en l’oblit.

Com molts sabeu, la meva germana Berta treballa amb mi en l’agència des de fa ja diversos anys. Tot i que tenim els nostres més i els nostres menys, tinc molta sort de tenir-la al meu costat, ja que sense ella aquesta agència no hauria arribat fins aquí. A més, ella té una cosa que jo mai he tingut: la visió d’editora. Ella posseeix aquest olfacte especial que solen tenir molts editors del sector. Berta va creure en moltes novel·les que han acabat tenint una forta repercussió internacional. Com a editora, ella va llançar per al mercat català diversos títols escrits per Dolores Redondo, Sílvia Soler, Care Santos o Rafael Nadal. Per aquesta raó, quan em va dir que teníem que representar al Jordi Solé, no vaig dubtar ni un segon.

Quan en Jordi li va parlar a la Berta que estava escrivint una obra sobre els Pink Panthers, ella no en sabia res sobre aquesta banda de lladres. Ella va investigar a fons les aventures d’aquest grup, i es va sorprendre en llegir que eren capaços de robar qualsevol establiment del món en tan sols 60 segons. Va descobrir a més que aquesta banda de lladres ha donat peu a una sèrie de televisió, The Last Panthers (Jack Thorne, 2015), diversos documentals, com Smash & Grab: The Story of the Pink Panther (Havana Marking, 2013) i fins i tot un còmic, Gangs (Jean Claude Bartoll i Kerac, 2012). El que els faltava als Pink Panthers era tenir la seva pròpia novel·la, i va anar aquí on va néixer EL TIGRE I LA DUQUESSA, de Jordi Solé. Els seus editors a Espanya, Harper Collins Ibèrica, l’han definit com una novel·la urbana, addictiva i trepidant.

Jo confio cegament en el criteri de la Berta i en el seu olfacte d’editora. Penso que cap editor hauria de deixar passar aquesta novel·la. En Harper no s’ho van pensar dues vegades, ja que l’Elena García Aranda, una altra editora espanyola amb aquest “do”, el va veure claríssim des del minut zero. Crec que aquesta novel·la mereix ja un espai de lectura per a tots aquells que els agrada l’aventura, el misteri, la novel·la negra i el thriller ben escrit. Us deixo a continuació el resum d’aquesta novel·la:

Barcelona, 2017. Un encarregat de la neteja troba el cadàver d’una noia guapíssima, asseguda en un banc de la plaça de Medinaceli, amb un somriure als llavis. Es diria que dorm, si no fos perquè porta la roba amarada de sang. L’agent Elsa Giralt, que viu allà mateix, és la primera d’arribar-hi i s’ocupa del cas. L’Elsa està en hores baixes: el marit l’ha deixat per una amiga i el seu company ha quedat tetraplègic en un tiroteig perquè ella no el va saber protegir. Està moralment enfonsada, però el destí sembla haver deixat aquell cos davant la seva porta perquè es redimeixi i ella s’aferra a l’oportunitat amb dents i ungles.

Mentrestant, un atracament en una joieria del passeig de Gràcia posa en joc el Harry Cranston, un detectiu privat contractat per la companyia d’assegurances per recuperar les joies robades, valorades en vint milions d’euros. Ell sap qui hi ha darrere del robatori: els Pink Panthers, la banda criminal més buscada de tots els temps. Però hi ha alguna relació entre aquests lladres tan audaços i la noia assassinada?

Un thriller impactant que barreja criminals sorgits de la guerra dels Balcans, una noia capaç de qualsevol cosa per sortir de la mediocritat on està atrapada i policies amb pocs escrúpols. Una novel·la trepidant, en què ningú no és el que sembla, que mantindrà el lector enganxat des de la primera pàgina.

EL TIGRE I LA DUQUESSA és una obra excepcional, de les quals entres i ja no surts. Tal i com Susana Hernández ha dit: Una d’aquestes novel·les que no pots llegir en el metre perquè et passes de parada segur. En castellà ha estat publicat per Harper Collins i en català per Columna.

Ha passat el Nadal i ja, en el minut zero, han arribat les presses, la necessitat de fer un tetris per a arribar a tot i la sensació de veure com a cada minut que passa les agulles del rellotge es mouen a més velocitat en contra meva. Sento que necessitaria un dia de 48 hores i, tot i així, no sé si seria capaç d’arribar a tot.

Sé que no vaig bé amb aquest estil de vida, i la Cristina Benito ha tornat a fer-me reflexionar seriosament sobre això amb el seu nou llibre TIME MINDFULNESS. No és la primera vegada que aquesta economista m’ha ajudat a millorar alguns aspectes del meu dia a dia, ja que, amb la seva anterior obra, MONEY MINDFULNESS, vaig aprendre a gestionar correctament els meus estalvis. Aquesta vegada la Cristina m’ha ensenyat un mètode revolucionari per a gestionar el meu temps, un concepte que considero més valuós que els diners, ja que sense temps no es pot gaudir de res.

Tots sabem que la mala gestió del temps pot arribar a generar-nos un estat d’estrès permanent i, a més, aquest mal hàbit pot ser el responsable de moltes malalties que ens poden impedir gaudir de la vida. Quan la falta de temps es converteix en una cosa crònica, correm d’urgència en urgència renunciant al que és de debò important per a nosaltres i ajornant sense fi les nostres prioritats.

Cristina Benito ens presenta en TIME MINDFULNESS un sistema que ens permetrà fer front a aquest problema i a ser capaços de gestionar les 24 hores del nostre dia d’una manera coherent i, a més, gaudint de les coses que fem. No us passa que us aneu a dormir amb la sensació que ha passat un dia més i que no heu pogut assaborir ni un instant del que heu fet? Si és així, tenim un suspens en la gestió del temps, i a més estem “sobrevivint” i no vivint. El nostre objectiu hauria de consistir a tractar de viure al màxim d’una manera plàcida, serena i segura.

Gràcies Cristina per un nou llibre essencial per a encarar aquest 2020 amb uns altres ulls i ensenyar-nos aquest mètode que ens ajudarà al fet que siguem una mica més conscients de les coses que podem arribar a fer en un mateix dia.

El passat 31 de desembre es va publicar als Estats Units ICHIGO ICHIE, de Francesc Miralles i Héctor García (Kirai). És important esmentar que aquest títol ja s’ha traduït a 27 llengües i que l’anterior obra dels autors, IKIGAI, continua sent un best-seller amb més d’un milió i mig d’exemplars venuts a tot el món. No crec que dos autors espanyols hagin aconseguit en el passat tant èxit amb un sol llibre, i menys en un país com els Estats Units.
 
L’últim dia de l’any és especial per a tothom. Molts fem un balanç de l’any que acaba i tenim esperances, desitjos i il·lusions posades per al vinent. És irremeiable i humà voler que les coses ens vagin una mica millor. Per aquesta raó, sempre ens plantegem alguns propòsits per arreglar o millorar algunes petites coses de les nostres vides. La traducció literal del proverbi japonès de ICHIGO ICHIE seria «un cop, una trobada», tanmateix, els autors, proposen un altre significat encara més complet: «cada trobada, cada experiència que vivim, és un tresor únic que mai es tornarà a repetir de la mateixa manera». La dita ens recorda així la importància de no deixar-nos arrossegar pel passat o el futur, ja que de vegades, amb les presses del dia a dia, ens oblidem realment de viure. ICHIGO ICHIE és, per tant, un recordatori que cada moment és preciós i únic.

Estic segura que molts ja haureu llegit ICHIGO ICHIE, però per als que encara no ho hagin pogut fer, us avanço que és un llibre fantàstic per començar l’any, ja que us ajudarà a ser capaços de valorar les petites coses del dia a dia. A més, aquest assaig inspirador també ens ensenya a com fer per:
 
– Alliberar-nos del passat i del futur, fent de cada instant una cosa única.
 
– Integrar el zen que Steve Jobs va aprendre del seu mestre japonès, i que va ser la clau del seu èxit.
 
– Fer de les sincronicitats un instrument de màgia conscient.
 
– Crear moments inoblidables en la vida professional i personal.
 
– Millorar les nostres relacions amb una nova classe de mindfulness.
 
– Obrir les comportes del flux creatiu que habita en tots nosaltres. 

Sens dubte, el tàndem Miralles / Kirai és un dels més autèntics dins la literatura “d’autoajuda”. Llegir-los t’ajuda a creure en tu mateix i a estar convençut que si vols, pots. Solament hem d’estar més atents al que fem i no pensar tant en el que farem. La vida es modela vivint-la i, de vegades, se’ns oblida que cada moment és únic i irrepetible. ICHIGO ICHIE ens ensenya a donar-li importància i a esprémer tots aquests instants, per molt petits que siguin. Feliç any, feliç inici de dècada i felices “trobades”, espero que aquest llibre us serveixi com a inspiració per tal que aquest mes de gener sigui el principi de moltes coses.

Ja tenim aquí el Nadal. Esperem que aquests dies puguem compartir bons moments, somriures i, sobretot, gaudir d’unes magnífiques lectures que ens omplin d’allò que ens falta i ens facin veure allò que ens sobra.

Us desitgem unes bones festes i un feliç any 2020 de part de tot l’equip de Sandra Bruna.