Blog de Bruno

Sempre he pensat que viure una guerra ha de ser molt dur. Nosaltres, per sort, no hem viscut cap. La meva àvia, encara viva amb 96 anys, ens ha explicat varies vegades el que va ser per a ella viure en un període complicat com la Guerra Civil i sempre m’ha fet veure que realment no pots tenir una idea del que significa una guerra si no has viscut cap. En Víctor Amela, en el seu nou llibre ENS VAN ROBAR LA JOVENTUT (Rosa dels Vents), ha volgut fer el seu propi homenatge a tots aquells joves que van ser cridats a files durant la Guerra Civil.

Aquesta generació de nois se’ls va conèixer com la Lleva del Biberó. Tots ells es van veure obligats a participar en la Batalla de l’Ebre, on molts van perdre la vida sense haver arribat a complir els 18 anys. Els supervivents d’aquesta guerra finalment van acabar en presons franquistes, en camps de concentració o en batallons disciplinaris on van haver de fer un llarg servei militar. No obstant, tots ells, van conservar per sempre el record d’aquella guerra en la que van combatre amb espardenyes i sense cartutxeres.

ENS VAN ROBAR LA JOVENTUT és un gran treball d’investigació que l’autor ha realitzat de forma excel·lent i amb molt afecte. En Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents per reconstruir en aquest llibre la memòria d’aquests nois que es van veure obligats a desprendre’s de la joventut. És així com ha creat una commovedora història humana que homenatja a tots els herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just es compleix un centenari del seu naixement. Esperem que llibres com aquests ens facin reflexionar sobre el passat i no permetin que cap altra generació pugui perdre la seva joventut.

De vegades succeeixen fets curiosos que fan que la vida sigui una mica més bonica. A mi m’ha passat recentment amb l’autor d’APPLETOWN (Pagès Editors), en David Marín. Recordo perfectament com un dia en Sebastià Bennasar, un gran escriptor de novel·la negra de la casa, em va recomanar llegir un llibre d’en David que em va acabar agradant força. Amb el temps vaig adonar-me’n que aquest David Marín que acabava de llegir era el mateix David Marín que vaig conèixer durant la meva etapa adolescent en una estada a Enviny, prop de Sort. Ha estat així com la vida ens ha donat una nova oportunitat de reprendre la nostra amistat a través de la literatura.

APPLETOWN, l’última novel·la d’en David, està protagonitzada per Marcel Riera, un periodista de Lleida que es veu embolicat en una investigació d’una trama d’assassinats. A mesura que el relat es complica, en Marcel comença a escriure una novel·la negra amb l’objectiu de conquistar a la bella Sonia. No obstant, la confusió comença quan els dos plans de la realitat convergeixen i provoquen que el lector s’endinsi en un camí sinuós ple de coincidències i sorpreses. Es tracta d’una novel·la genuïna, addictiva i molt ben treballada. El seu llenguatge senzill, però cuidat, i la seva estructura perfectament construïda provoca que el ritme sigui àgil i que la novel·la flueixi de principi a fi sense cap dificultat. Sens dubte, un dels punts més originals de l’obra és el factor metaliterari, de com les dues històries s’entrellacen i la novel·la escrita pel protagonista acaba prenent vida pròpia. Aquest viatge a través de la diegesi demostra la gran capacitat que té l’autor de construir històries.

Haver començat la relació literària amb en David Marín a través d’aquesta novel·la ha estat tot un honor. Li vull donar les gràcies per haver confiat en mi com a guia en el món de les lletres. De debò que espero aconseguir que els editors internacionals es fixin en ell i que vulguin llegir-lo, ja que és un autor amb una qualitat indubtable i encara té molt a fer, dir i explicar. No us perdeu aquesta novel·la totalment addictiva.

Com a agent literària he après que hi ha professions en les quals és essencial tenir una vocació. En el meu cas, sento que moure’s pel món editorial és igual de bonic que de complicat, i que algú que no tingui la suficient motivació per a treballar en aquest sector podria tirar la tovallola a la primera oportunitat. Considero important esmentar que, en el meu treball, si algú falla, l’única cosa que ocorre és que perdem diners. En canvi, quan penso en una altra professió com la medicina, m’adono que aquí sí que és fonamental tenir una forta vocació. És important saber manejar les emocions i les tensions, ja que el més mínim error pot costar-te una vida. Per aquesta raó considero que la gent que és capaç d’exercir aquesta passió com a treball són veritables herois i heroïnes. D’aquest interès pel món de la medicina va néixer LA DOCTORA, novel·la publicada per Ediciones B i signada per Sílvia Tarragó, autora del TEMPS DE LLUM o L’OBRADOR DELS PRODIGIS (obra que pròximament serà publicada a Alemanya per Heyne Verlang).

LA DOCTORA és una novel·la que aconsegueix submergir-nos en la dècada dels 50, just quan la primera generació de dones va començar a treballar en el sector de la medicina. Van ser aquestes pioneres les que van tenir el valor de voler ser doctores en un territori hostil dominat pels homes. És així com, a través de testimoniatges reals d’algunes doctores de l’època, aquesta novel·la ens mostra la seva batalla davant els recels d’una societat que, gràcies a elles, comença a canviar. La Paloma, l’Almudena, la Pilar i la Victoria són les protagonistes d’aquesta història i, totes juntes, componen un relat emocionant en el qual la medicina és l’element central.

Gràcies a la minuciosa recerca que ha realitzat l’autora, LA DOCTORA aconsegueix construir un relat impecable que retrata a la perfecció la societat de l’època a través d’uns personatges molt reals i propers. Sens dubte, el nom de Sílvia Tarragó és garantia d’una bona novel·la.

Hi ha diverses raons per les quals no m’agrada fer-me gran. Una d’elles és perquè miro al meu voltant i m’adono que el món en el qual ens ha tocat viure no és el que m’agradaria. Per això mateix, agraeixo que existeixin llibres inspiradors que serveixin d’ajuda als nostres fills perquè puguin construir així un món millor que el nostre. Aquesta setmana, tinc la sort de poder presentar un d’aquests magnífics llibres: CONTES PER A NENES I NENS FELIÇOS (Estrella Polar), d’Àlex Rovira i Francesc Miralles.

Després de l’èxit de CONTES PER A ESTIMAR-TE MILLOR, ja traduït a cinc idiomes, els autors emprenen un nou viatge amb CONTES PER A NENES I NENS FELIÇOS. En aquest llibre ens trobem amb 35 històries que ens ensenyen que els valors són la brúixola de la vida. Gràcies a aquests, podem ser capaços de fer front a les adversitats, prendre millors decisions i ser més feliços. La responsabilitat, la confiança, la humilitat i la cooperació són només alguns dels valors que tant nens com adults hem d’aprendre a conrear. En definitiva, tenir uns valors sòlids són la clau per a tenir una vida millor.

CONTES PER A NENES I NENS FELIÇOS és un llibre familiar, ideal per a poder dialogar entre pares i fills i entre professors i alumnes. Per a mi, es tracta d’un altre petit gran tresor d’aquests dos autors que ens ensenyen a sembrar les llavors per a construir un món millor. Gràcies Àlex i Francesc per continuar apostant per un món de somriures i de gent bona.

Avui fem un salt el passat i recuperem aquell maig de 1940 en què Hitler i els seus soldats van ocupar París. En molt poc temps van morir 100.000 francesos i van haver més de 1,5 milions de presoners. Les carreteres es van omplir ràpidament de refugiats que fugien cap al Sud i França estava completament en xoc. Va ser així com es va crear l’anomenada resistència francesa, un moviment que va lluitar contra l’ocupació nazi a França durant la Segona Guerra Mundial.

Xulio Ricardo Trigo acaba de tornar al mercat editorial amb una novel·la excel·lent sobre aquest tema: LA NOIA DE LA RESISTÈNCIA. Es tracta d’una obra que enllaça dues èpoques a través de dues històries connectades. La primera d’elles té lloc als anys noranta, on coneixem a la Meritxell, una escriptora d’èxit que pateix una greu malaltia i que comença a reflexionar sobre les diferents obres que ha fet al llarg de la seva vida. Ella s’adona així que en sap tot sobre les històries que ha escrit, però que realment no coneix gairebé res sobre la història que realment li importa: la dels seus orígens. La segona història ens situa en un París dels anys 40 ocupat pels nazis. És aquí on l’Anne-Marie, una noia que viu amb els seus pares en una petita pensió, coneix a l’Armand, un noi que tracta de fugir dels invasors alemanys. És així com comença una història d’amor en un país en guerra en el qual dos joves descobriran la força del primer amor.

LA NOIA DE LA RESISTÈNCIA presenta un relat amb uns personatges que encarnen la força dels ideals i que lluiten contra el monstre del feixisme. Tendre, ben escrita i magistralment ambientada. Considero que Trigo aconsegueix retratar una època clau en la nostre història i ens fa reflexionar sobre les nostres pròpies arrels familiars, sobre el que no sabem i voldríem saber. Sens dubte, és una novel·la meravellosa que compta amb una edició impecable feta per l’editorial Columna. Desitjo que aquesta obra acabi ocupant un espai en les llistes de més venuts d’aquesta primavera, de veritat que s’ho mereix.