FERNÁNDEZ, EMPAR

Empar Fernández (Barcelona) alterna la docència amb la narrativa i amb col·laboracions en premsa com a columnista. Amb la seva primera novel·la, Horacio en la memoria, va obtenir el XXV Premio Cáceres de novela corta.

Al 2001 va aparèixer Para que nunca amanezca i uns anys després va iniciar la seva col·laboració literària amb Pablo Bonell Goytisolo. Junts han publicat: Cienfuegos, 17 agosto, la sèrie de novel·les negres integrada Las cosas de la muerte, Mala sangre i Un mal día para morir, el thriller Hombre muerto corre i La mirada infinita.

Al 2007 va resultar finalista de IX Premio Unicaja de Novela Fernando Quiñones amb El loco de las muñecas. Poc després, va publicar Hijos de la derrota, Mentiras capitales, La cicatriz i Sin causa aparente. Recentment han aparegut les dues primeres novel·les d’una trilogia sobre la culpa La mujer que no bajó del avión i La última llamada.

Recentment, ha quedat finalista del Premio Medellín Negro 2013, del Premio de Novela Negra Ciudad de Carmona 2014 i del Premio València Negra 2015 a la millor novel·la negra en castellà.

Entre les seves últimes novel·les destaquem Maldita verdad (2016), Hotel Lutecia (2017) i la Epidemia de la Primavera (2018).