Blog de Bruno

Comença febrer, un mes on encara estem a hivern, però que a mi sempre m’ha agradat, potser perquè és curt i sempre ve carregat de novetats literàries. La setmana que ve arriba a les llibreries un dels llibres de no-ficció que crec que pot ser un best-seller. El GENIOTIPO de Tony Estruch.

L’autor afirma que tothom té un talent, un do, i que, descobrint-lo, podríem enfocar la nostra vida en la direcció que desitgem, i, per tant, gaudiríem molt més del que fem i com ho fem. ESTIMAR el que fem és el secret per aconseguir grans èxits i per això, és necessari saber quina és la nostra passió, saber quina classe de geni som, és a dir, has de conèixer el teu GENIOTIPO.

Després de deu anys d’investigació sobre el talent humà, amb la col·laboració amb experts de diferents disciplines, Tony Estruch presenta la revolucionària teoria dels GENIOTIPOS, una eina d’autoconeixement cridada a marcar una nova era en el desenvolupament personal, com en el seu dia ho va ser l’ENEAGRAMA. Aquí, fem un pas més per a potenciar el que tenim dins. Per a identificar el nostre GENIOTIPO, hem d’identificar les nostres aptituds innates, i aquest llibre ens ofereix totes les claus per a aconseguir-ho. Així, aprendrem a desenvolupar al màxim les nostres capacitats i no només assolirem, amb èxit, els nostres propòsits de vida en el pla personal i professional, sinó que també comprendrem millor a aquells qui ens rodegen, que crec que és vital en aquest món al qual ens enfrontem  després de tot el que hem viscut.

Tony Estruch ens revela que no s’ha de fer res especial per a ser un geni, només descobrir i alimentar el que ja som. El nostre objectiu a la vida hauria de ser un: SER FELIÇOS. El que ens ocupa una part important del nostre temps és el que fem, a què ens dediquem, així que, feu-ho amb passió, aquesta és la clau per a poder viure feliç. Si conèixer el teu GENIOTIPO, pots obrir la porta a aquella felicitat que anheles i no saps com trobar. Una eina pràctica i senzilla que ens obre un nou món on només et pot anar bé. Jo soc cercle/trangle. I tu?

Després de la polèmica cançó de la Rigoberta Bandini, AY MAMÁ, que, desafortunadament, no ens representarà a Eurovisió, vull recomanar aquest llibre. Reivindica la dona, que sempre ens ha costat molt demanar i hem estat més de donar perquè venim d’una cultura on la dona havia d’estar al servei de. Aquest estigma és complicat d’eliminar i, encara que haguem evolucionat molt, no és suficient. Les dones d’avui en dia ja hem fet molt, però els polítics encara es posen les mans al cap amb una cançó feminista. Per tant, potser nosaltres sí que evolucionem però el nostre entorn no.

No hem de callar de més i la Silvia Bueso ens convida a que demanem el que ens doni la gana i quan ho considerem convenient, tant en el món laboral, el familiar, el sentimental com en el personal.

Aquest llibre és per a tots els públics, majoritàriament dones, perquè és una eina molt útil per a que ens analitzem i pensem per què sempre passem per davant les peticions dels altres i les nostres queden abandonades en aquell calaix desastre anomenat “ja ho faré més endavant”.

Aquesta no-ficció és el passaport per a la vida que anhelem, un apassionant viatge per aconseguir les teves metes amb exercicis, preguntes que et faran reflexionar i amb històries de dones, no només de dones d’èxit, sinó de totes les condicions, que et donaran aquest impuls per a fer el pas i aconseguir els teus objectius, siguin els que siguin. Què et demanes per aquest 2022? Parla, crida, fes-ho.

Jo sempre he tingut problemes de sobrepès i sé que es passa molt malament. No veure’t bé, no saber què posar-te i veure que totes les teves amigues o companyes de feina són primes i mengen el que volen, o a tu és el que et sembla, et fa sentir la persona més infeliç del món, tinguis l’edat que tinguis. “SOC GRASSA” és el que repeteix el teu capet cada dia i cada nit.

Aquesta setmana, aquest llibre de dues noves autores, l’Anna Sibel i la Beatriz Campos, titulat EL SOBREPÈS EMOCIONAL, em fa molt feliç perquè és una eina boníssima per a deixar de patir per aquest gran tema que condiciona la vida de tantes persones. Tots els qui ho hem patit sabem què és lluitar contra la  bàscula i el que això comporta emocionalment. I, aquí, és on l’Anna i la Bea ens donen la clau. Com et sents? Com estàs? Són les preguntes que has de resoldre abans de saber què menges i què deixes de menjar.

Clar que l’alimentació és bàsica per perdre pes; no ens enganyem menjant dònuts cada dia no ens aprimarem, però, a vegades, el cap i les emocions són gairebé més importants que menjar-te un dònut. A més, haig d’afegir, que no només ens hauria de preocupar per la grossor, sinó també,  estar en un pes saludable. Això ho vaig aprendre quan vaig decidir operar-me de l’estómac perquè el meu sobrepès era incontrolable. Va ser una de les decisions més difícils de la meva vida, però la millor per mi en aquell moment.  Malgrat això, si hagués tingut una eina com aquest llibre potser hauria pogut aconseguir perdre pes escoltant al meu cos, ajudada no només de nutricionistes sinó també per un psicòleg, com és el cas de les dues persones que defensen aquest llibre i no ens descobreixen un mètode d’aquells miraculosos que després no serveixen de res, sinó que et donen les pautes essencials per tal que les teves emocions no afectin la teva alimentació.

Aquest és el secret: mantenir l’equilibri; perquè tot tenim dies dolents, per diferents motius, i ara més amb la pandèmia que no ens deixa respirar, i els sentiments com la tristesa, els nervis, l’apatia, fan que se’ns descontroli el xip intern i la majoria de cops ens porta a consolar-nos amb el menjar com si s’hagués d’acabar el món. Així que, ordenar-nos, marcar prioritats per a aconseguir està bé, tant amb el cos com amb la ment; és el primer pas per a assolir el teu objectiu. En aquest llibre, fàcil i motivador, tens la clau que t’ajudarà a posar el teu cos en hora i poder aconseguir salut i la teva meta de treure’t de sobre aquells quilos molests que et fan perdre el somriure. Llibre altament recomanable durant totes les èpoques de l’any, però durant el gener, com a propòsit personal, encara més.

Aquesta setmana, el blog va dedicat a la nova publicació de Sebastià Bennasar, EL SOMRIURE DELS GUEPARDS, que es publica amb català a l’editorial ALREVÉS, qui sempre ha apostat per aquesta línia negra de l’autor.

Em sap greu no poder tenir la versió castellana perquè considero que seria una novel·la molt exportable, ja que té tots els ingredients per funcionar en els països on aquest gènere és el rei. Per això, animo igualment als editors de fora, a llegir-la en català perquè no perdran el temps. Màfies, drogues i violència en una novel·la que els mateixos lectors demanaven després de l’èxit de L’IMPERI DELS LLEONS.

Gener del 2022. Amb Catalunya en plena onada de fred, en Pascal Neige ha d’esbrinar qui ha matat en Michel Aubriot, un dels darrers supervivents de la màfia lionesa que dirigia el seu pare i que ara lidera ell amb les seves germanes i el seu amant. A la vegada, ha de controlar que tothom que conrea marihuana al país pagui el seu tribut. A en Pascal l’espera una setmana de bojos si vol continuar mantenint el somriure dels guepards.

Després d’ El país dels crepuscles, On mai no creix l’herba i L’imperi dels lleons (guanyadora del premi València Negra a la millor novel·la negra en català), Sebastià Bennasar torna a la col·lecció «crims.cat» i ens ofereix una nova història de la família Neige i la seva banda criminal. Una novel·la additiva, violenta, sexual, que aconsegueix barrejar amb eficàcia la brutalitat de sèries com Gangs of London amb la millor tradició literària del gènere negre a casa nostra.

Segona setmana de l’any i primera de normalitat. Comença tot de nou: els infants tornen a l’escola i marquen a les famílies aquelles rutines setmanals que ens orquestren la vida. Costa tornar després de les vacances, i gairebé tots comencem amb una llista de propòsits per a aquest nou any. Tot i que jo he decidit no fer-ho i deixar fluir, he presenciat ja diferents converses d’amigues amb aquella llista repetitiva que any rere any casi sempre és la mateixa: aprimar-se, deixar de fumar, trobar l’home perfecte, anar al gimnàs dues vegades per setmana, com a mínim. Aquesta és la llista que s’expressa, i, després, hi ha les interiors de cadascú amb objectius més ambiciosos o personals que potser confonem amb desitjos inabastable però que hauríem de posar-los com a objectius també. Per què no?

Per això, el llibre que m’agradaria recomanar aquesta setmana és una eina per a conèixer-nos millor. Crec que és vital fer una mirada cap a dins nostre per saber el que realment volem, com som i en quin moment estem. Amb EL JOC DEL CUB, de Mayde Molina i Amir Zare, aconseguirem veure el llenç de les nostres vides. A través del viatge d’una jove Shiraz, on coneixerà un savi sufí que la guiarà cap a un altre lloc i que li revelarà els secrets del món interior, podrem nosaltres traçar el nostre propi viatge. Pot un joc ancestral descobrir-nos com som davant la vida? La resposta és sí; i, a més, no només ho farà la protagonista d’aquest viatge, sinó tu com a lector juntament amb ella, descobriràs el teu món interior i amb el mapa que dibuixaràs amb aquest joc, podràs prendre el control del teu destí. No et pica ja la curiositat per saber quina ruta et depara aquest 2022?

Jo ho vaig fer, i va sortir un retrat perfecte del meu estat actual i dels meus objectius. Una eina ideal per a començar l’any amb un full de ruta que ens ajudi a complir aquelles llistes externes i internes que tots ens fem per a perseguir allò que més anhelem.