Blog de Bruno

Ja som a l’estiu, però ens falta un mes i una miqueta més, a gairebé tots, per començar a gaudir de les vacances. Tots estem ansiosos perquè comencin i ens portin una mica de temps lliure, descans i sobretot poder oblidar-nos d’horaris i, una mica, de la feina. Somiar no costa diners, i potser les novel·les també són una manera d’evasió que ens fan gaudir més d’aquests dies de descans. A qui no li agradaria ser el protagonista d’una de les nostres lectures? Estic segura que molts serieu capaços d’escollir un protagonista d’alguna de les vostres novel·les preferides. O no?

Aquest cop, us recomano la novel·la de Jordi Solé, OPERACIÓ JUDES, on potser el protagonista, Pol Vidal, que té dues obres més ja al mercat, no és l’inspector ideal o el que voldríem ser, però viure una altra de les seves aventures seria, potser, un pla fantàstic per als que els agrada resoldre misteris. Una novel·la ideal per aquestes vacances, una novel·la policíaca, que ens trasllada a l’any 38, on en Pol Vidal rep un encàrrec de part d’un fidel amic de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, perquè un alt càrrec ha estat assassinat i se’l necessita perquè investigui el cas. Mai podria imaginar aquest investigador, que es creu mediocre, que descobrirà el secret més transcendent de la guerra.

No sé si algú de vosaltres és ja seguidor de Pol Vidal, però aquesta novel·la té els ingredients per enganxar els amants de la bona novel·la negra. I estic segura que els seus misteris no us defraudaran. Potser preferiríeu més ser James Bond, que en Pol Vidal, posats a triar, però OPERACIÓ JUDES guanyaria la partida a moltes pel·lícules d’espies, així que no ho dubteu i trieu aquest llibre per aquest estiu, i si us sap poc hi ha dues aventures més: BARCELONA FAR WEST i CIUTAT D’ESPIES.

Aquesta setmana celebrem Sant Joan, el dia 23 és la revetlla, i amb petards i coets obrim la porta a l’estiu. La nit més curta de l’any, però una de les més intenses, a la qual molts titllen de màgica. A mi és una celebració que m’agrada perquè se celebra entre amics i família i perquè marca el començament de l’època estiuenca, amb més llum, amb la gent animada i amb ganes de gaudir de les merescudes vacances i d’intentar deixar de banda la rigidesa del curs per gaudir una mica més de tot. Ens relaxem més i deixem entrar a la nostra vida una mica més de fluïdesa; no als horaris rígids, si a dinars i sopars improvisats, terrasses i moments amb els amics encara que sigui entre setmana. Així que la nit de Sant Joan per a cada un té la seva lectura però és un dia que tothom celebra i que l’alegria és gairebé el plat principal a totes les cases. Per això la Care Santos li ha dedicat un llibre a aquesta festa, publicat per l’editorial Base, i del qual en recomano la lectura per als més petits en aquestes dates, on els llibres passen en un segon pla, ho sé, però no els contes. Els contes haurien de ser part de les nostres vides i part del dia a dia dels menuts, perquè l’hàbit de la lectura sigui un plaer i no una obligació.

També la Care Santos acaba de publicar una novel·la per als ja més grans de la casa, els d’entre 8 i 10 anys, i als que els agradi el tema culinari, que tan de moda està actualment amb programes de televisió que són líders d’audiència com MàsterChef. La Care ha creat a la LAURA CHEF, una nena que s’apunta a un curs de cuina a l’estiu i aquest llibre serà el seu quadern de notes de les magistrals classes amb el professor Lechuga, un xef mundialment conegut. Un llibre ideal perquè les vacances d’estiu dels nostres petits comencin amb un somriure, amb ganes de llegir, i potser de cuinar, una activitat que es pot compartir en família, per a no sortir-ne “escaldats”. Hi haurà més llibres de la Laura, perquè estic segura que el primer se’l “empassaran” en un tres i no res. No és només una lectura femenina, perquè ja hem vist que la cuina els agrada a tots, però les nenes se sentiran identificades amb aquest personatge que la Care ha brodat.

Com que de moment només n’hi ha un al mercat, podeu combinar la lectura de LAURA CHEF amb els quatre llibres que ja han estat publicats de la sèrie YES WE DANCE. Un grup de nenes que tenen passió pel ball i que a més, viatgen fins a Nova York i fins algun país més, complint els seus somnis, en gira al costat dels seus ídols. No obstant això, aviat s’adonaran que la vida dels famosos no és tan genial com sembla i que la fama té un preu. CUINA I BALL, dues de les coses que actualment estan de moda, així que els petits tenen bones lectures assegurades, i els nens que no descartin donar-los un cop d’ull a les aventures d’aquestes petites noies, perquè sempre se’n pot aprendre.

I per acabar, tenim uns llibres ideals ja per als més adolescents; la trilogia EBLUS de la Care Santos, que ja us vaig comentar anteriorment en aquest blog, i el llibre de Santi Baró titulat L’EFECTE CALDERS, que va guanyar el premi Joaquim Ruyra 2016, i que sense ganes de ser un llibre pesat sobre la figura de l’escriptor català Pere Calders, ens fa un retrat de la seva figura i la seva literatura realment genial. A en Xavier, que és el protagonista d’aquesta novel·la, li costa fer amics, és un gran lector de còmics, i l’únic que vol és evitar els seus pares, i que el deixin passar un agost tranquil a Llançà, un poble mariner dels més bonics de la costa catalana, on la inesperada amistat amb l’excèntric escriptor Pere Calders, que estiueja allà, pot canviar la dinàmica de la seva vida.

Cinc lectures per a aquestes vacances, per a diferents franges d’edat. Els pares que caminem desorientats però que creiem que llegir és un plaer i un hàbit que els petits han de veure a casa, no defraudarem als nostres fills si els recomanem algunes d’aquestes aventures. Un bon llibre és un gran company de viatge, ja ho sabeu, no ho oblidem, sinó que n’hem de gaudir.

Avui confessaré un secret, i no m’agrada fer-ho, però no m’ho puc callar ja que el llibre del que avui us parlo, VIATGE AL CENTRE DEL MUSICAL de Joan Lluís Bozzo, és especial per moltes raons. La primera, i aquest és el secret, és que a mi m’hagués encantat fer musicals. Sempre m’ha agradat el teatre, i els musicals em fascinen, i per tant he seguit a la companyia Dagoll Dagom des de petita, i per això representar en Bozzo, encara que ell no sé si ho sap, és un orgull per a mi, perquè està ficat en dos mons que m’apassionen, el teatre musical i els llibres. He de dir que mai he intentat dedicar-me al teatre, i menys als musicals perquè canto de pena, però aquest és el meu somni frustrat. Tots n’hem de tenir algun, i el meu és aquest. La segona raó de per què és especial, és que des de que vaig veure el musical MAR I CEL, el qual he repetit tantes vegades com ha estat en cartell, vaig pensar en com n’és de difícil fer la feina d’actor, de transmetre sentiment i a més, cantant. Vaig pensar que era una professió, com la d’escriptor, que no tothom pot fer bé, però que molts s’atreveixen a intentar-ho. La tercera raó és que he compartit aquest musical sempre en família, és una cosa que ens uneix culturalment, com els llibres, i que m’enorgulleixo de que hagi estat una tradició que hàgim sabut passar de pares a fills, perquè els meus germans i jo vam començar amb MAR i CEL, una nit de Nadal, i cada Nadal hem anat al teatre, sense saltar-nos cap, i els dos últims anys ja ha vingut el meu fill que, amb gairebé dotze anys, també sap apreciar una cosa tan bonica, i alhora tan difícil com fer una bona obra teatral.

En aquest llibre en Joan Lluís ens explica com la seva companyia va apostar pel teatre musical amb una adaptació meravellosa de l’òpera MIKADO, després amb MAR I CEL, amb el qual van aconseguir un èxit rotund, i van seguir amb l’ambiciosa FLOR DE NIT amb llibret de Manuel Vázquez Montalbán, que va ser un homenatge al Paral·lel de Barcelona. Aquest llibre és una crònica escrita amb humor i, que a tots els fans incondicionals de Dagoll Dagom i d’en Bozzo no els decebrà, ja que Joan Lluís en sap molt de teatre i a més, escriu de manera simpàtica i sap com despertar l’interès del lector, de la mateixa manera que ho fa amb els espectadors a la butaca d’un teatre. Així que per a tots els que hem gaudit de totes aquestes obres, ens agradarà llegir aquesta crònica, que també relata una època, i per a aquells que els agraden les curiositats, és un llibre ple de trets divertits que no deixen indiferent al lector. Un bon llibre-regal per als amants d’una professió a la qual se li deu molt respecte i que al nostre país, tenim la gran sort de poder gaudir de grans actors i actrius.

La comunicació entre els adolescents d’avui dia és mínima cara a cara, i en canvi per WhatsApp, Instagram i altres xarxes socials són capaços de tenir converses de hores. Entenc que els temps han canviat i és molt més fàcil dir qualsevol cosa a través d’una pantalla que cara a cara, però amb això s’estan perdent valors importantíssims com el mirar-se als ulls, el fet de ser valent i afrontar les coses personalment, amb la persona al davant i enfocant un diàleg. No podem perdre la relació personal que és el que marca l’essència de les relacions, ni dir segons quines coses a través de la xarxa. Un to de veu, una mirada, un somriure, no es poden canviar per una emoticona. No és el mateix. I en les relacions laborals passa exactament igual, l’e-mail soluciona aquestes converses pesades o incòmodes que abans només eren possibles donant la cara, i amb les que aconseguies molt més que amb un e-mail fred, però la majoria de gent no surt de la seva zona de confort, va a allò més fàcil, i en la vida les coses no són sempre fàcils, i estem educant generacions on el que és difícil s’evita, es fan oïdes sordes i se segueix endavant. Hauríem de trobar aquest punt mig, i és una cosa educacional, com la majoria de les coses, però també cal actitud, i amb els adolescents encara veig, personalment, que puc inculcar alguna cosa, que no ho tinc tot perdut, però amb els que ja són grandets i que estan dins el sistema laboral, és gairebé impossible, i a més una veritable pena que no sàpiguen valorar el que és realment comunicar-se.

No obstant això les xarxes tenen moltes coses bones: pots recuperar amics de la infància, fet que a mi m’ha fet molta il·lusió, tenir contacte amb gent que està lluny i sentir-la al costat, o fins i tot enamorar-te. A més, és una manera de mantenir la paraula escrita, com abans eren les cartes. Un tuït o un WhatsApp, és més curt, però molta gent escriu publicacions a Facebook o blocs, que donen vida permetent recuperar la paraula escrita, que no és un camí dolent de recuperar. Tot té els seus pros i els seus contres, i trobar la justa mesura és el més complicat, però es pot, i des de la meva manera de veure-ho, es deuria.

En Francesc Miralles i el Javier Ruescas van escriure PULSACIONS, publicat per SM (castellà) / Cruïlla (català), un llibre juvenil amb vuit edicions ja al mercat, la gràcia del qual és que tot són missatges de WhatsApp, a través d’un programa anomenat Heartbits, on vius les històries dels diferents personatges. Igual que a BATECS, que repeteixen fórmula amb la història d’en Rem i la Carol que es coneixen a l’aeroport, on veuen claríssimament que connecten, però l’un ha de marxar al Japó i l’altre a Los Angeles. Què pot passar entre dos desconeguts que fan clic però cada un va a una part de món diferent? Cada vegada que reben un missatge a Heartbits, el seu cor comença a bategar de forma diferent. És amor? Es poden anar coneixent des de la distància només veient el que cada un penja a Heartbits o en les entrades que fan al Blogbits? Una experiència amb la que el lector adolescent se sentirà més que identificat i que jo com a mare, he llegit d’una tirada i enganxada a aquesta història que en el fons és una forma de comunicar-se a través de les paraules, que si bé és cert que no hauria de ser l’única, a mi també em sembla meravellosa, perquè escriure és una forma més d’expressar les emocions, i això amb el mestratge d’en Miralles i en Ruescas, fa que aquest llibre tingui un sentit especial. L’única cosa dolenta del llibre és que se’t fa curt i et dura només unes hores, és una lectura addictiva i ràpida, per tant, ideal per als adolescents durant l’estiu, i ja aviso que qui no hagi llegit PULSACIONS encara, que vagi a la llibreria i que compri els dos, sense cap mena de dubte, perquè voldran més segur.

Segle XIV, època medieval i Barcelona, ​​són tres paraules que em porten molt bons records. Un dels primers èxits de l’agència portava aquests tres ingredients, i ara que l’agència compleix 15 anys, miro enrere i L’ESGLÉSIA DEL MAR segueix sent el llibre que ha marcat un abans i un després per a mi. Ara diuen que hi haurà segona part i la veritat és que em fa pena saber-ho i no poder estar implicada, però la vida de l’agent és així. La fidelitat dels autors depèn de moltes coses, i tot i que la intenció és sempre tenir una relació duradora no sempre s’aconsegueix.

No obstant això, cada vegada que hi ha un nou llibre, la il·lusió és màxima, i això m’ha passat amb LA FILLA DE LILITH de la Glòria Sabaté, que ens parla de la Barcelona medieval i de les seves moltes intrigues. Amb personatges realment molt ben traçats, i amb diversos misteris per descobrir, la Glòria ens convida a llegir una novel·la històrica amb un misteriós assassinat i les pors i supersticions que la gent tenia en aquesta època i que arribaven a marcar la vida de molts. Una novel·la addictiva, i molt ben escrita, que és una estrena fantàstica d’una autora que promet. I que espero que la nostra relació sigui duradora i reeixida, ja que ha començat amb les tres paraules màgiques, i la màgia, com ella explica en la seva novel·la, viu entre nosaltres i té diferents formes. És un bon començament, sens dubte, en tots els sentits.