Blog de Bruno

A la nostra societat d’avui dia, no sé si el valor i l’enginy serien dues de les virtuts que destacaria d’entre la majoria dels éssers humans. A l’època del Rei Artur, en canvi, eren els més valents els qui tenien el reconeixement dels altres, els qui lluitaven fins la mort per el que creien que era seu, i pel que els manaven defensar. Els qui no tenien por, fins i tot quan es tractava d’una qüestió de vida o mort. Aquells qui feien les coses per convicció, perquè era el seu deure arribar fins al final. També es valorava l’enginy, els qui eren llestos, o els murris de bona pasta, sobrevivien a la societat d’aleshores, on les jerarquies estaven molt marcades, rics i pobres, però els enginyosos tenien també una bona arma dins un món on no faltaven la corrupció i el poder mal gestionat, com avui.

M’horroritza encendre el televisor i veure les notícies ja que hi ha molt lladre, més que murris, i el pitjor és que els hem d’aguantar. En canvi, hi ha molt pocs valents o honrats, que puguin ocupar la cúspide sense convertir-se al ‘costat del mal’. És una vertadera llàstima que hi hagi poca gent autèntica, valenta i que vulgui lluitar pel que creu. Les generacions que es van fent grans ho tenen tot, i potser és culpa nostra que no donin valor a moltes de les coses que posseeixen i no sàpiguen lluitar per les mateixes, els ve tot donat. Per aquesta raó, penso que una lectura com la d’aquesta saga que us presento, pot ajudar-los a veure la importància dels valors dins d’una comunitat, d’un regne, d’una societat, no tan diferent a la que vivim ara. I a través dels mites artúrics, aconseguir que vegin la vida des de la perspectiva de l’esforç, la lluita per les coses, i que la vida és ‘donar i rebre’ i no és un camí unidireccional.

LA SAGA BRITANNIA és una gran aposta, una història èpica plena de màgia i aventura que et transportarà a llocs únics, on el valor i l’enginy són fonamentals per salvar la vida i l’honor. En aquest primer volum de LA SAGA, la Gwen és la filla de la reina Igraine, i en Lance és un cavaller de la cort. La princesa, hereva del tron, es troba en problemes perquè els saxons han entrat a Londres i volen conquistar el regne. En Merlí (el famós mag) i l’ Uriens han dissenyat un pla ajudar a la princesa a escapar sana i salva. Però en la foscor de la ciutat, darrera cada cantonada, els espies dels saxons estan assabentats d’una maniobra de salvació que pot resultar més complicada d’executar del que pot pensar el mag. Per a tots els qui gaudiu de Jocs de trons i El senyor dels anells, aquesta saga no se us quedarà petita, i la devorareu amb tranquil·litat, perquè hi ha tres llibres més per a poder entendre la gran època del Rei Artur i els cavallers de la taula rodona.

El curs ja ha començat, de fet ja portem tres setmanes, i l’adaptació de cada nen és diferent. Com a pares esperem que, si hi ha canvi d’escola, com ha estat en el meu cas, el nen, perdó, l’adolescent, s’adapti bé, faci amics i sobretot, s’envolti de bons companys. Les amistats a aquesta edat són importants, bàsiques diria, perquè passar de ser nen a adolescent no és fàcil, i hi ha molts ‘inputs’ que poden afectar la vida diària. No m’agradaria ser una mare pesada però tampoc una fresca i, la mesura justa és complicada d’aconseguir. Potser els que ja hagin passat per a això puguin ajudar-nos als pares novells a afrontar aquesta nova etapa.

Per aquesta raó, al llegir el llibre d’en Santi Baró, MEMORIAS DE UN CADÁVER, he sentit la necessitat de recomanar-lo a tots els adolescents que conec i també, als seus pares. La Bela, la protagonista, no aconsegueix adaptar-se i no té amics. No li troba sentit a la vida i té moltes pors que no aconsegueix vèncer. Es pensa que l’única sortida és tancar els ulls i deixar-se portar però,  és realment aquesta l’única sortida?

En Santi Baró sap com tractar aquest tema tan delicat sense ferir sensibilitats i posant en negre sobre blanc un problema que més d’un adolescent pot haver patit sense que els del seu entorn se n’hagin assabentat, perquè no tots vivim ni veiem les coses de la mateixa manera, però hem de fer un esforç per posar-nos en la pell de l’altre i donar un cop de mà si cal. No només els educadors han de treballar aquest tema a l’escola, sinó també els mateixos pares som els primers que hem d’educar amb valors als nostres fills i, donar-los armes per ser forts però també, per saber empatitzar, ajudar i no fer mal als que t’envolten.

Amb aquesta lectura ja estem donant un primer pas, i felicito Ediciones SM per tenir la valentia de publicar un llibre amb un tema dur, però que no és aliè a ningú i, que si es tracta amb respecte, sensibilitat i aquesta empatia que en Santi té amb el seu públic, crec que fins i tot és necessari. Una brillant novel·la que t’ajuda a reflexionar sobre la vida i la mort, sense que gairebé te n’adonis.

Encara hi ha anuncis a la tele d’aquest viatge que no has pogut fer aquest estiu, imatges de pobles de la costa, d’hotels suculents, que em desperten enyorança de les vacances, mentre la tardor està picant a la porta amb força. Ja comença a fer més fred, han caigut les primeres pluges, el dia cada vegada és més curt i el sol, més fluix. No obstant, aquesta sensació de nostàlgia és positiva, ja que significa que he passat un estiu genial, que és cert, i que encara que la tardor no sigui una de les meves estacions de l’any preferides, sé que vindran coses bones, perquè la vida té el color de l’actitud amb la qual la vius, i jo he triat veure-la de color verd, el color de l’esperança. Un color que transmet calma, tranquil·litat, però que no et fa perdre les ganes de lluitar per les coses, ni la il·lusió per cada passet que pots donar cap endavant. Per aquesta raó, haver llegit la nova novel·la de Francesc Miralles, UN RAYO DE ESPERANZA, que publica Plataforma Editorial, ha estat la cirereta del pastís.

Una novel·la preciosa, on els personatges viuen tristeses, perquè la vida no és sempre alegre, però saben treure la part bonica d’aquest sentiment, i a més, convertir-lo en positiu. Una novel·la poètica que et dóna les claus per poder sortir airós de situacions que de vegades semblen límit, però no ho són, per molt que així ho sentis. I et dóna aquest llampec d’esperança que tots necessitem alguna vegada per poder convèncer-nos que si volem, podem. No us han preguntat mai què us emportaríeu a una illa deserta? Estic segura que sí, doncs aquí la pregunta seria: QUÈ SALVARIES DEL FOC SI NOMÉS POGUESSIS SALVAR UNA COSA? Complicat i senzill alhora, no parlem de persones, sinó d’una cosa, material o no. El personatge, s’adona, en l’última pàgina, del que salvaria, i jo només puc dir-vos, que no puc estar més d’acord amb ella, però per a esbrinar-ho, haureu de llegir aquesta novel·la que surt directament del COR, d’un cor com el d’en Francesc Miralles, que tots sabem que és garantia d’humilitat, humanitat i que és gran.

Felicitats amic, per una altra novel·la amb la qual aprenem a ser millors i amb la que podem ser més forts, en un món on res és perfecte, on vivim moments molt bons però també de molt dolents, inevitables, on patim moltes decepcions, sobretot de gent que no esperes… però així som els humans, i hem d’aprendre a viure amb aquesta part més trista de la vida, però sense oblidar que el més important és saber donar-li la volta a la truita. Perquè si un vol, ho pot fer. Cada pas és un repte, i sense reptes estaríem morts, així que a mirar cap endavant, i seguir amb un somriure d’esperança que, per a mi, no pot ser d’un altre color que no sigui verd.

Des que vaig veure la pel·lícula LO IMPOSIBLE de J.A. Bayona, sempre he pensat en com seria viure a països on pot passar una catàstrofe climàtica, com la que ell relata a la pel·lícula, que per cert, a mi em va agradar molt igual que EL ORFANATO i ja estic pensant en quan aniré a veure la seva última pel·lícula, que s’estrenarà a l’octubre, perquè és un director que mai m’ha defraudat. També penso en el que es va viure fa ja alguns anys a Biescas, a Espanya, que cada vegada que veig les imatges, a l’agost es compleix l’aniversari de la maleïda torrentada d’aigua, se’m posa la pell de gallina. Penso que sobreviure a alguna cosa com això ha de ser brutal i que ha de marcar-te la vida per sempre. Per desgràcia, sempre hi ha notícies d’aquest tipus; recentment, el terratrèmol a Itàlia aquest mateix mes d’agost, i em dóna calfreds pensar que res depèn de tu, que això és una cosa externa, incontrolable.

I llegint la novel·la de Fernando Goitia, LA SACUDIDA, on un volcà es desploma sobre tres mil persones mentre l’huracà Mitch devasta l’Amèrica Central, no he pogut deixar de pensar en la sort que tenim de viure on vivim i, espero que sapiguem tenir cura del planeta i que els experts puguin intentar seguir lluitant per controlar el que ara és incontrolable. No obstant això, la novel·la de Goitia em va encantar des del primer moment, tot i portar-me a pensar en catàstrofes naturals per uns minuts. El protagonista, un periodista basc que acudeix al lloc de la tragèdia per a fer un reportatge, desenterra un individu sense identitat, agonitzant entre la runa i, sense saber-ho, salva la vida a un home amb qui està condemnat a enfrontar-se i amb el qual té dues coses en comú: tots dos tenen les mans tacades de sang i cap d’ells és qui diu ser. Aquí comença un llarg viatge per una terra destrossada on els dos protagonistes hauran d’enfrontar-se a la veritat. Una novel·la que parla de la culpa, del penediment dins d’un marc de violència de la naturalesa, que és incontrolable. El que sí que es podria evitar és la violència que causa l’home, i per això, aquest thriller és tan especial, perquè els dos personatges són assassins moguts per diferents idees que viuen la vida amb un passat fosc a l’esquena. El lector descobrirà amb ells una trama interessant que acaba amb una gran pregunta: ¿Tenim dret a una segona oportunitat?

Una novel·la que avança amb bon ritme però que alhora et permet reflexionar sobre molts aspectes amb uns personatges molt ben construïts, que et porten a no deixar de llegir per saber més sobre qui serà la víctima i qui el botxí. I fins aquí puc llegir, perquè si no, desvetllaria massa coses, i sou vosaltres, els lectors, els que heu esbrinar què passa i per què, però us asseguro que aquest debut de Fernando Goitia no us decebrà. És una oportunitat ideal per descobrir un nou autor que s’ha estrenat amb nota.

Aquesta setmana és la fira del llibre en català i l’última abans de l’inici del curs escolar. Sé que sona horrible, però quan comença l’escola, arriba la normalitat total i a uns ens fa pena i als altres ens relaxa. El que sí que m’agradaria és poder animar-vos a arrencar el curs amb un llibre, perquè les bones històries sempre ajuden i, per a tots aquells als quals la lectura ens dóna moments de pau, calma i benestar, és realment un luxe poder tenir una fira per escollir aquesta aventura que t’ajudarà amb l’inici de la teva rutina. Hi ha res millor que un bon llibre per llegir els caps de setmana de setembre a la terrassa quan ja no fa calor, però tampoc fred? O en arribar a casa, cansada de tot el dia, poder seure al sofà i llançar-te amb aquesta lectura que et té atrapada, encara que sigui tard, quan ja tots estan dormint i et queda aquesta mitja hora per a tu. És un luxe i tenim moltes novel·les que si no les has llegit encara, no hauries perdre-te-les, perquè hi ha un llibre per a cada lector, com he dit moltes vegades, i l’únic que cal fer és trobar-se. Per això, aquesta fira és un moment ideal per triar. Aquí us recordo algunes de les nostres novetats:

• LA FILLA DEL CAPITÀ GROC, del Víctor Amela, que està arrasant al mercat perquè capta l’atenció d’homes i dones amb una gran història èpica però també de sentiments.
• ETHERIA de la Coia Valls, la història d’una intrèpida viatgera del segle IV i l’última novel·la d’una escriptora que ja no necessita presentació.
• UN ANY I MIG de la Sílvia Soler, una novel·la marca de la casa per reflexionar sobre la vida i la família.
• SOMNIS A MIDA de la Núria Pradas, la novel·la que ens explica una història apassionant sobre la moda i el començament d’una botiga emblemàtica de Barcelona, ​​Santa Eulàlia.
• TEMPS DE LLUM de la Sílvia Tarragó, centrada en les galeries de l’Avinguda de la Llum, que ja no existeixen però van tenir el seu moment de glòria a Barcelona, ​​i la vida dels que hi van posar el seu granet de sorra.
• LA MUNTANYA MALEÏDA de la Begoña García Carteron, una altra novel·la històrica amb personatges forts que ens desvetlla una època molt convulsa de Barcelona, ​​declarada en estat de setge. Personatges femenins potents que donen vida a una història dura i que molts desconeixíem.
• OPERACIÓ JUDES, del Jordi Solé, una novel·la negra i trepidant del detectiu Pol Vidal, que juntament amb el detectiu Boix de l’Albert Villaró i la seva novel·la, LA BÍBLIA ANDORRANA, són un regal genial per als amants d’aquest gènere.
• UN GOS de l’Alejandro Palomas, fantàstica novel·la directa al cor, igual que UNA MARE, que ja porta 11 edicions en castellà.
• DIAMANT BLAU de la Care Santos, magnífica novel·la de la gran autora de Mataró, que amb el seu segell inconfusible ens torna a transportar les primeres dècades del segle XX.
• L’INFORME AHNENERBE, del Santi Baró, un thriller històric, molt ben escrit, que enganxa des de la primera pàgina.
• LA FILLA DE LILITH de la Glòria Sabaté, una novel·la històrica de l’època medieval a Barcelona. Una nova veu que recomanem, sense cap mena de dubte, per als lectors d’aquest gènere.

Us deixo l’enllaç de la pàgina web de la fira on veureu les activitats i les signatures dels autors. Us animo a fer una passejada pels voltants de la Catedral de Barcelona, ​​sempre agradable, perquè trobeu aquell llibre que us ajudarà en l’arrencada de temporada. Ja veieu que n’hi ha per a tots els gustos. Un llibre sempre és un regal així que, encara que la tornada al setembre és sempre dura, la lectura és un complement idoni i, malgrat el que alguns pensin, no és cara. Així que bon cap de setmana de lectura i, com diu el lema de la fira, DEVORAL’S. I jo afegeixo: Després aniràs a per més.