Blog de Bruno

Encara no tinc un adolescent a casa i per tant no puc opinar sobre si és dur o no ho és, però sí que puc afirmar que els pares i mares que conec, alguns ja amb adolescents, “pateixen” per diferents aspectes. El que més preocupa són les companyies, amb qui van i què fan, perquè segons m’expliquen arriba un dia que deixen d’explicar-te les coses, o només n’expliquen algunes, i per tant perds aquest “control” que fins a cert punt els mantenia tranquils. No obstant això, amb els temps que corren les famílies tenen els fills a casa molt més temps que abans, per tant l’adolescència és llarga i es converteix en joventut moltes vegades, i per tant la convivència ha de ser bàsica per poder viure aquest període de la millor manera possible per a tots, no només per una de les parts sigui la que sigui. (more…)

Els nens no neixen amb un manual sota el braç, i molts pares ho haguéssim necessitat i molts ho necessitaran, no obstant això aplicar el sentit comú és el que ens hauria d’ajudar a fer que la relació pares-fills fos còmoda, tranquil.la, complaent. (more…)

L’amor, gran paraula i gran concepte, el qual té mil formes i mil maneres de manifestar-se. El que gairebé tots afirmaríem és que sense amor no es pot viure. Primer l’amor dels pares i de la família, que entenc que en cada cas pot ser diferent però, a la meva manera de veure, sempre important, gairebé imprescindible. (more…)

Un any més la Setmana del Llibre en Català, que fa la sensació que no acaba d’arrencar. Sembla mentida que el dia de Sant Jordi tothom es llenci al carrer i faci cues per la signatura del seu autor preferit, i aquesta setmana on qualsevol podria trobar, altra vegada, el seu autor sense tanta gent, i fins i tot dialogar una mica més amb ell, no acabem d’aconseguir que els lectors facin d’aquesta setmana un altre fenomen com el de Sant Jordi, i de més durada. (more…)

S’han acabat les vacances i torna la rutina. Enrere queden els dies de platja sense mirar el rellotge, o els de muntanya on podíem passar hores escoltant el silenci, però cal tornar, i a més hem de tornar amb ganes i energia renovada. Molta gent, segons les últimes notícies, pateix la síndrome post vacacional: apatia, tristesa, insomni, però quan abans t’adaptis a la rutina, i assumeixis que les vacances són un respir per poder carregar piles i caminar amb energia la resta de l’any, abans superaràs aquesta síndrome, que més o menys patim tots, encara que uns ho demostrin més que uns altres. (more…)