Ja porto dos anys escrivint aquest bloc i per tant és obvi que em repeteixi en algunes d’aquestes coses que tinc clares, i per tant m’haureu llegit ja diverses vegades allò de qui té un amic té un tresor, perquè ho crec de debò, encara que sigui complicat saber qui és de veritat un amic i qui no ho és, i de vegades puguis sentir-te enganyat, i frustrat per gent que pensaves que eren essencials en la teva vida i al final només han passat per ella en un moment determinat, o no han estat el que creies que eren, i el pitjor és no saber per què, ni que et deixin esbrinar-ho. No obstant això, una de les coses bones de la vida és que les relacions te les has de prendre tal com vénen i que no només es compta amb les persones sinó també amb els animals.

Molts de nosaltres tenim mascotes, a les quals volem com a membres de la nostra família. Sobretot, els gossos i els gats, són per a molts, un més. A mi m’agraden molt més els gossos que els gats, per exemple, i encara que mai he tingut un, m’encanta la seva fidelitat, i veig amb gossos dels meus amics, aquesta relació tan especial, i moltes vegades ells mateixos m’han comentat, que el seu gos és millor que algunes persones, i et fan millor companyia. I així ens ho demostra Alejandro Palomas en la seva última novel·la, Un gos, a les llibreries ja de tot Espanya per robar-nos el cor un cop més.

Després d’Una mare, novel·la de la qual portem ja 9 edicions i un no parar d’elogis, d’Un fill, premi Joaquim Ruyra 2014 i de la qual es desprèn màgia, ens arriba Un gos que ens retrata aquesta fascinant relació que és possible tenir entre un home i un gos, això que potser només puguin entendre alguns, i respectar altres, però que existeix aquest vincle és cert, i Alejandro, igual que Cesc Gay en la pel·lícula Truman, són testimonis d’això.

Llegir aquesta novel·la no ens va deixar indiferents, com totes les de Palomas, ni als que li agraden els gossos ni als que no, perquè és una novel·la que parla de l’amor i de com de complicat resulta relacionar-se i parlar amb el cor. Palomas torna a superar-se i es destapa, emocionant amb les relacions del seu univers familiar, en el qual un dels seus eixos és R, juntament nostra Amalia, i dic nostra perquè segur que molts lectors ja us sembla conèixer-la i fins estimar-la, i sense oblidar les mirades de Fer i les seves dues germanes.

Un altre moment únic de la vida , com si res més passés , on els personatges tornen a esclatar per bé i per mal. Alejandro sap tocar on fa mal , i també despertar magnífics somriures , només descrivint una situació, puntual, que tornarà a desencadenar confessions i veritats com punys, com passa a les millors famílies, en les millors relacions . La dificultat de dir les coses , les veritats , de la millor manera possible sense que facin mal , o sense que ofenguin , és un art, però amb AMOR es pot vèncer tot , fins i tot els pitjors pors , i en aquesta novel·la que va directa al cor es pateix , es riu i al final valores com n’és de difícil escriure sobre emocions , que fàcil que ho fa Alejandro, deixant-nos de nou una novel·la que estic segura deixarà empremta.